Poema: Món pandèmic

Món pandèmic Aquesta anyada ha estat diferent després que el món s’ha capgirat; una nova era s’ha fet present amb la pandèmia que ha aflorat.   Totes les tradicions culturals que tenim en cada moment de l’any estan “tocades” per aquest trasbals i pren un nou sentit cada refrany.  

Read more

Poema: No fora genial avui?

No fora genial ser ancians després d’haver viscut anys i més anys, i haver treballat fort ja molt temps abans col·laborant amb amics i companys?   No fora genial si avui poguéssim valorar tot el camí que hem viscut, i no ho fora molt si recuperéssim l’instint animal sovint tan

Read more

Capgirem el món

No m’imaginava això que ha passat, aquest trencament amb el dia a dia, aquest confinament que pren llibertat, que demana contagiar alegria. Trobem a faltar el batec del mar, trobem a faltar la natura ufana; no sé si això ens sortirà gaire car, potser ens porta a una vida més

Read more

Poema: Records i projectes

Tots els dies anem amunt i avall sense molt temps per reflexionar; cada jorn forma part d’un degotall en què el present poc hi té a comptar.   Voldria demanar a aquest infant que tots hem estat, deixar-me el seu llapis, per dibuixar un futur més radiant, però l’avui no

Read more

Poema: Distància

La distància t’allunya dels teus, la distància acosta a un mateix; si ho aprofites, aquests instants breus revifen la teva flama i reneix.   Enmig de festes, que trobes pels mons, descobreixes tot el que has adquirit: sentiments, desitjos i passions que a la teva vida donen sentit.   Estant

Read more

Poema: “Amb esperit inconformista”

Amb esperit inconformista Han passat tres-cents seixanta-cinc dies i ja hem tancat l’any anterior; hem anat avançant per diferents vies amb vitalitat i amb emoció.   Trobant referents a l’exterior, hi haurà qui enguany miri cap al passat: cinquanta anys d’una revolució que buscava una nova llibertat.   També hi

Read more

El meu carrer

El meu carrer era curt quan jo vaig néixer, però ara farà uns anys el van allargar, mescla d’activitats mentre vaig créixer i ara, segons quan, és un no parar.   El meu carrer ja bull de bon matí, abans de les sis els més matiners, i els lladrucs del

Read more

L’ànec del Congost

L’ànec del Congost Sóc un ànec eixerit i ufanós, que nedo a diari pel riu Congost; amunt i avall jo el recorro orgullós, sigui gèlid gener o càlid agost.   Quan el novembre està proper a acabar, i als camps ja han collit tota la mongeta, ve a Llerona gent

Read more