Sembla com si l’edat adulta tingués data de caducitat. Quan fem 65 anys ens comencen a tractar automàticament com a menors d’edat, com si de cop ens haguéssim convertit en persones inactives, inútils, sense capacitat de pensar, de tenir inquietuds, de triar, de decidir pel nostre compte, material de rebuig del qual empreses i partits polítics intenten encara treure rèdit comercial o electoral, i se’ns disputen com a clients o com a votants, amb accions i propostes diverses en forma de descomptes, invitacions o propostes d’activitats de lleure específiques. Som objecte de polítiques demagògiques i paternalistes que conceben la gent gran com a éssers mancats d’iniciativa que cal distreure i mantenir entretinguts i contents. Amb aquesta lògica es decideix, per exemple, que alguns serveis seran gratuïts per a persones de més de 65 anys, en comptes de preveure copagament segons la capacitat adquisitiva; o es distribueixen obsequis uniformement a tota la població de més de 65, o s’organitzen activitats i tallers concebuts com a passatemps i espai de trobada social més que com a formació permanent. Són programes i polítiques que, potser amb bona voluntat, en realitat ens infantilitzen, ens marginen i ens releguen al magatzem dels trastos vells.
Maria Forns i Roca
Sal-CUP les Franqueses