Estem cridats a les urnes; venen comicis electorals. I tots aquells monstres i ninots que dormen amagats a les golfes es començaran a treure la pols de sobre i sortiran durant uns dies a passejar pels carrers. Monstres i ninots de tots els colors: grocs, taronges, verds, blaus, vermells, morats…. Monstres i ninots per a tots els públics, per a totes les sensibilitats i per a tots els gustos.
Els d’aquí i els d’allà. Els de la pàtria d’aquí, els de la pàtria d’allà i els que no tenen pàtria. Els que diuen que algú ens roba i els que volen a tothom a la presó. Els dels herois exiliats i els del filtre morat. Els que venen amb la ‘Constitución’ sota el braç i els poetes de les rastes. Els que diuen que van junts però mai van junts, els que diuen que són a l’esquerra però de vegades no semblen estar tan a l’esquerra, els ciutadans que no acaben de trobar el seu lloc a les ciutats, els que diuen que els altres són uns wokes, els que diuen que els altres són uns fatxes, els que volen la independència però no saben com assolir-la (i no s’atreveixen a dir-ho), els que no saben expressar-se amb la llengua d’aquí i ho volen tot en una altra llengua, els que diuen que ve el llop, els que diuen que la Caputxeta és nazi, els que diuen que els nouvinguts devoraran a les teves filles pels carrers i, per primer cop, sembla que també tindrem els del racisme fet a casa.
Tots plegats aniran pels mercats abraçant la gent a qui després no sabran mirar a la cara, repartiran aquelles flors que després menystindran en descuidar el medi ambient, muntaran parades a fires que habitualment no trepitgen mai, es retrataran amb aquells infants a qui després no educaran amb massa cura. Entraran novament a la roda de postures artificioses, titulars esfereïdors i fotografies suposadament casuals que fan arrufar el nas a tothom.
I com a postres agredolces, després dels comicis, ens vomitaran aquella filera d’expressions que ja coneixem de fa massa temps… que si ara no sabem amb qui pactar, que si ho podríem canviar tot però no trobem el suport necessari, que si amb aquests no volem saber res, que si amb els altres estem barallats, que si som incapaços de formar Govern, que si haurem de repetir eleccions…
De nou reviurem l’esgotadora roda dels monstres i els ninots, fins que s’acabi formant un Govern més o menys mediocre i mitjanament funcional. I just després, tots aquells ninots de coloraines es tornaran a amagar a les golfes i es tornaran a omplir de pols fins d’aquí a uns quants anys.
Ka