Ara fa dotze anys que la Mercè Magaña, veïna de Corró d’Avall, viu a l’estat federat de Renània-Palatinat (Alemanya). L’any 2006, amb trenta-tres anys, va decidir canviar el rumb de la seva vida i, després de voltar pel món durant una llarga temporada, va trobar el seu lloc en aquesta bonica regió alemanya. Aquí, envoltada de natura, ha desplegat el seu propi negoci, dedicat a la cura del cos i la ment. En aquesta entrevista ens explica com n’ha estat d’important l’aprenentatge de la nova llengua per sentir-se acollida i com troba a faltar el nostre clima.
Què et va portar a Alemanya?
Un amic.
Has viscut en algun altre país prèviament?
Sí, l’any 2006 vaig iniciar un viatge que va durar 14 mesos i que em va permetre conèixer pràcticament tots els països de Sud-amèrica. Posteriorment vaig retornar a Argentina, Brasil, Bolívia i Colòmbia, però no m’hi vaig quedar a viure. També he fet viatges curts a Egipte, Turquia, Itàlia…
L’any 2009 me’n vaig anar a Lanzarote, on hi vaig viure fins al març de 2012. Va ser aquí, a Lanzarote, on vaig conèixer el meu amic alemany i gràcies a ell m’he quedat a viure a Alemanya.
Com és el lloc on vius?
Visc a l’estat federat de Rheinland Pfalz (Renània-Palatinat). És una zona preciosa, envoltada de molta natura i pobles encisadors. Com a rius principals tenim el Rin i el Mosela. A uns dotze quilòmetres de casa hi ha el circuit de curses de Nürburgring i el Maare der Eifel, uns volcans plens d’aigua on ens podem banyar a l’estiu, si el temps ho permet. Les grans ciutats més properes són Tréveris (79 Km) o Colònia (103 Km); Luxemburg ens queda a 107 quilòmetres. És una regió ideal per caminar, veure un bon vi i visitar pobles.
Però també té coses negatives, com el clima: hi ha mesos que ha plogut cada dia i, alguna vegada, l’estiu passa sense que gairebé el veiem.
Quan temps fa que hi vius?
Vaig arribar-hi al març de 2012.
T’hi has sentit ben acollida?
Al principi no. Visc en una zona rural i hi ha molta gent que no ha sortit mai d’aquí, ni per anar de vacances; són persones molt conservadores, que únicament volen i valoren allò que ja coneixen i, a més, no els agraden gens les persones estrangeres.
A mesura que ha anat passant el temps i he anat aprenent l’idioma, he tingut la possibilitat de conèixer altres persones, molt més obertes de ment. Actualment jo treballo de cara al públic i estic molt contenta amb els meus clients alemanys.
Així doncs, consideres que Alemanya és un país acollidor?
Sí, sempre que vegin un esforç per aprendre l’idioma i per incorporar-se al món laboral el més aviat possible. De fet, existeixen programes d’integració totalment gratuïts. Jo, tan aviat com vaig arribar, em vaig apuntar a un curs intensiu d’alemany que estava íntegrament subvencionat.
Però… s´acaba mai d’aprendre alemany ?
Mai. És un idioma amb una gramàtica molt difícil i molt diferent al nostre.
De què treballes?
Primer vaig treballar de massatgista en un hotel. A continuació em vaig seguir formant com a esteticista (kosmetikerin ), terapeuta de relaxació mental i muscular (Entspannungs Pädagogin ) i com a mestra de reiki. Actualment tinc un negoci molt versàtil, on imparteixo cursos de reiki, control de l’estrès, de creixement personal, a banda de serveis d’estètica natural i de massatges terapèutics… Aquí es pot trobar feina a través de revistes locals o per internet.
Sabries dir-nos si Alemanya continua essent el motor econòmic d´Europa, o està en crisi?
Alemanya pateix una gran crisi que va començar fa tres anys. És una crisi a tots nivells: educació, sanitat, empresarial, agrària… Es podria dir que estem vivint una mena de col·lapse generalitzat, no únicament econòmic, sinó també pel que fa a nivell organitzatiu. I cal destacar que la salut mental i física de les persones se n’ha ressentit molt en aquests darrers anys.
Quin és el tòpic sobre aquest país que desmentiries?
El que fa referència a l’organització, perquè no són tan organitzats com sembla. Bé, ho són quan desenvolupen alguna activitat que ja han fet anteriorment, perquè tendeixen a fer-la igual. Però davant de noves accions es bloquegen fàcilment i és aleshores quan aparenten ser molt durs, però en realitat aquesta aparença els serveix per amagar la seva por.
Què és el que més t´ha sorprès, positivament, d’aquest país?
Que són molt pràctics i tenen molta flexibilitat laboral.
I negativament?
La manca d’higiene, en general, però també en algunes institucions oficials.
Alguna recomanació gastronòmica ?
El rinder rouladen, carn de vedella tallada molt fina i farcida de cogombrets en vinagre, bacó, mostassa i tires de pastanaga. Es rosteix i es serveix amb salsa, acompanyada de puré de patates o patates bullides i col vermella amb poma.
A Catalunya estem vivint una època de canvis climàtics. Passa el mateix al centre d´Europa?
Sí, notem que neva molt poc. També plou molt, com sempre, però la terra no absorbeix tota l’aigua i sovint hi ha inundacions. A més, a causa de l’augment de les temperatures tenim un parell de plagues que afecten els arbres i que estan acabant amb algunes espècies. Per aquest motiu s’estan plantant altres tipus d’arbres, més resistents.
Què trobes a faltar de Catalunya ?
Trobo a faltar moltes coses: la família, els amics, el clima, la gastronomia… però intento centrar-me en el present. Em sento bé amb l’estabilitat que m’ha ofert aquest nou lloc i us asseguro que a mesura que milloro el meu nivell d’alemany em sento més feliç i integrada.
Et planteges tornar?
Sí, em plantejo tornar, però ara per ara no tenim cap pressa. A més, ens agradaria tenir molt clar el lloc on volem anar a viure.