L’Enric, un jove de 26 anys i veí de Corró d’Avall, fa sis mesos que viu a Islàndia, on treballa com a guia de glacera i d’escalada en gel. Va estudiar el Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Lleida, i després de fer diferents feines relacionades amb el seu àmbit, va decidir emprendre un nou rumb laboral que el va portar a Islàndia. Aquí ha descobert un país únic que té els ingredient que a ell l’apassionen: la muntanya i el gel.
És la teva primera destinació a l’estranger?
Sí. Des dels 17 anys que he estat voltant per Catalunya, començant per una primera etapa de quatre anys a Sort, al Pallars Sobirà. Tot seguit vaig estar tres anys a la universitat a Lleida i, per últim, un any sencer a l’illa de Gran Canària finalitzant els meus estudis universitaris tot participant en un programa Erasmus. Després de varis viatges per Europa, sobretot als Alps, vaig decidir emprendre un nou rumb i Islàndia ha sigut la meva primera destinació a l’estranger.
Què et va portar a Islàndia?
La passió per la natura, les ganes d’explorar, el fred, els volcans, les aurores boreals i sobretot el gel. És un país únic al món degut a la seva singularitat i la gran diversitat de paisatges i entorns. Com a apassionat de la muntanya i professional en el sector, després de més de sis anys treballant de guia de mitja muntanya, instructor d’esquí alpí i guia de ràfting i caiac d’aigües braves al Pirineu de Lleida (Pallars Sobirà), necessitava donar un pas més enllà i explorar les glaceres d’Islàndia.
Quant temps fa que hi vius?
Sis mesos. Hi vaig arribar a principis de maig de 2023.
Quina és la teva activitat laboral aquí?
Soc guia de glaciar i d’escalada en gel. L’empresa per la qual treballo organitza sortides a la glacera Vatnajökull, la més gran d’Europa.
Com vas aconseguir la feina?
Principalment, a través d’un conegut. En el món de les activitats al medi natural tenir contactes és sempre positiu, per a intercanviar experiències i escoltar opinions d’altres entorns. L’estiu de 2022 un antic company de feina, amb el qual vaig compartir una temporada d’hivern com a instructors d’esquí alpí a Port Ainé, hi va venir a treballar. Poc després vaig decidir posar-m’hi en contacte.
On vius?
Visc a Hof, al sud-est d’Islàndia. És un poble que es troba situat a vint quilòmetres d’Skaftafell, al Parc Nacional Vatnajökull. El poble està format per un conjunt de granges i no més de 10 cases. L’entorn és increïble, estic envoltat de diferents llengües de gel i sobretot cascades. La casa on visc és compartida amb altres guies de l’empresa i l’ambient és increïble.
Tret de l’àrea de la capital, hi ha altres zones habitades?
Sí. Reykjavík és la capital i és el nucli de població més extens. Tot i així a l’est hi trobem Höfn, al nord Akureyri i al sud Vik. Són ciutats amb un màxim de 20.000 habitants amb tot tipus de serveis. Cal tenir present que a Islàndia hi viuen 300.000 habitants, un número d’habitants molt baix tenint en compte les dimensions del país.
Es diu que la vida a Islàndia és molt cara, és realment així?
La vida a Islàndia és molt cara comparada amb la vida a Catalunya. Els preus dels productes i serveis són molt més elevats i aquest fet és principalment degut a la seva situació geogràfica. Es troba aïllat al nord de l’Atlàntic fent quasi obligatòria la importació de gran quantitat de productes provinents d’altres països estrangers.
Pensar en Islàndia, és pensar en el fred, els volcans i les aurores boreals…
Sens dubte! És un país fred amb una activitat volcànica permanent. Des de finals d’agost que podem veure les aurores boreals des de qualsevol indret del país. Però després d’estar-hi vivint, considero que pensar en Islàndia, és pensar en incredibilitat. Miris on miris, qualsevol racó és únic i especial i fan d’aquest país una de les principals destinacions turístiques al món.
Quina és la temperatura mínima que has viscut?
El més de maig va ser molt fred en comparació amb els anys anteriors. Temperatures de 15 graus negatius amb una sensació tèrmica de -25º és la mínima temperatura a la qual m’he hagut d’enfrontar. Considero que m’és fàcil conviure-hi. Treballo en una glacera cada setmana, per tant, al final un s’hi acostuma i troba la manera de combatre el fred. Per sort, avui dia la roba i equipament de muntanya ha evolucionat moltíssim i amb la combinació de capes de roba adequada un s’hi troba a gust.
Quantes hores de llum teniu al desembre?
Aquest serà el meu primer hivern aquí, ja que vaig arribar a principis de maig. El 21 de desembre serà el dia més curt de l’any i tindrem un total de 4 hores de llum. L’estiu ha sigut a la inversa, ja que al mes de juny i juliol hem tingut 24 hores de llum. Per sort, els cicles de llum no m’han alterat el dia a dia i m’ha sigut fàcil fer vida normal tot i la manca de foscor a l’estiu. Ara que comença l’hivern, els dies es fan curts i les nits són llargues. Tot i així, un frontal o bé un lot ens permeten sortir a l’exterior i fer vida normal. És part del país i de la cultura i tothom hi està acostumat.
Què es pot fer a l’hivern a Islàndia?
Moltíssima escalada en gel, presenciar aurores boreals, esquiar, veure balenes o bé caminar per
damunt de glaciars. La gent segueix fent vida normal tot i el fred i la neu. Quasi cada setmana alguna de les carreteres principals del país tanca degut a tempestes de neu, per tant la mobilitat es pot veure afectada.
Com afecta el clima les relacions socials?
Viure a Islàndia és increïble, el clima extrem és el preu que s’ha de pagar per viure-hi. Amb això vull dir que la gran majoria de gent que hi viu, des d’un principi és conscient d’aquest fet i fa que es respiri un aire de positivitat al·lucinant. Les relacions són molt sanes, ambient de muntanya, vida tranquil·la, aprofitar el bon temps per estar a l’exterior i si fa mal temps la gent es queda a casa i intenta mantenir-se activa.
Des de fa anys, Islàndia ha esdevingut un destí turístic molt atractiu. Quins són, per a tu, els seus màxims atractius?
La bellesa de l’entorn. Tens natura miris on miris, volcans, glaciars, cascades, guèisers, icebergs, aurores boreals i fauna.
Hi ha perill que es converteixi en un destí de turisme de massa?
Sí, des del 2019 que Islàndia ha notat un increment molt significatiu pel que fa al nombre de visitants anuals. Les xifres post-pandèmia no han deixat d’augmentar el nombre de visitants i cada cop hi ha més vols directes provinents de molts indrets del món. Pel que tinc entès, de moment no hi ha cap tipus de regulació.
Què és el que més t’ha sorprès positivament d’aquest país?
La gran quantitat de facilitats que ofereix des que hi arribes. A més, els tràmits burocràtics són molt fàcils i ràpids, no com a casa nostra. També m’ha sorprès trobar-hi tanta gent d’arreu del món; conec a bastants islandesos, però la gran majoria som internacionals.
I negativament?
No puc parlar negativament d’un país que m’ha acollit i m’ha fet sentir com a casa des del primer dia. Trobo que és un país perfecte si t’agrada l’entorn i les condicions climàtiques. És un país car, però el ritme de vida i les condicions laborals i econòmiques són més elevades.
Què trobes a faltar de Catalunya?
Catalunya és casa meva i sempre ho serà, per tant, els amics i la família sempre es troben a faltar, però per sort és molt fàcil estar-hi en contacte gràcies a les videotrucades. Trobo a faltar el menjar i el bon temps, però per altra banda viure a Islàndia implica renunciar a aquestes condicions.
Quant temps tens previst quedar-t’hi?
Vaig venir amb la idea d’estar-m’hi un total de 12 mesos seguits, d’aquesta manera al finalitzar la meva estada aquí podria decidir si prefereixo l’estiu o l’hivern. Aquesta era la idea inicial, però després d’haver-hi estat 6 mesos, m’hi trobo molt a gust i tot i ser una persona a la qual no li agrada planificar, crec que m’hi quedaré bastant més d’un any. He trobat un lloc increïble, una feina que m’apassiona i un país amb infinites oportunitats laborals. També tinc en ment seguir movent-me pel món i provar nous entorns com ara Nova Zelanda o bé la Patagònia, però sé que a Islàndia hi tornaria sempre.
I unes preguntes a tall de curiositat.
És cert que els islandesos distingeixen més de 8 tonalitats de blanc?
Aquest fet es produeix a Groenlàndia, al Pol Nord. Els nostres veïns del nord, aquí a Islàndia, són els esquimals i ells són capaços de distingir més de 30 tonalitats de blanc.
És cert que a Islàndia no hi ha formigues ni mosquits?
Sí que ho és. És un país tan fred que pel que tinc entès, a les formigues i als mosquits els és impossible posar ous i, per tant, les larves no poden néixer.
Quina és la paraula més estranya que has après?
L’islandès és un idioma difícil de llegir, però molt senzill d’interpretar. Utilitzen el mateix final de paraula per crear-ne de noves. Per exemple, foss vol dir cascada i jökull glaciar, per tant, a tot arreu on vegis escrit foss o jökull saps que hi trobaràs aigua o bé gel. La paraula més estranya que he après és Hvannadalshnjúkur, que fa referència al nom del cim més alt del país. Significa la muntanya de la vall dels àngels.