Anna Y. Orri: “L’Anna que va marxar no és la que va arribar gairebé un mes després.”
L’Anna va participar en la primera edició de Vuelta al Mundo, a l’expedició Magallanes-Elcano.
Avui coneixem l’Anna Yan Orri Rovira, de 19 anys, que viu a Corró d’Avall i està estudiant Administració i Direcció d’Empreses en anglès a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara fa un any l’Anna va participar en la primera edició de Vuelta al Mundo, a l’expedició Magallanes-Elcano. En aquesta entrevista, ens explica en què consisteix i com va viure aquesta experiència.
Quin és el projecte en què vas participar i a qui va adreçat?
El projecte Vuelta al Mundo és un programa sociocultural basat en la solidaritat, la interculturalitat i la sostenibilitat adreçat a joves de 18 anys d’Espanya, Portugal i països hispanoamericans. Tota l’expedició està subvencionada, excepte el trajecte d’anada i tornada a Madrid, des d’on comença la ruta. Als participants d’Amèrica, però, sí que els paguen el vol per arribar-hi. El director del projecte és en Jesús Luna, coordinador durant més de 25 anys de la famosa Ruta Quetzal.
Què et va portar a participar-hi?
El meu cosí havia participat a la ruta Quetzal 2014 i em va animar a presentar-me. Per participar-hi havíem de proposar un projecte social i/o mediambiental aplicable en el nostre entorn.
Quin projecte vas presentar?
Recordant el cas d’una amiga que va haver de deixar els estudis per cuidar els seus germans petits, vaig plantejar la idea de crear una xarxa solidària de voluntaris i voluntàries per cuidar nens i nenes. Bàsicament seria un servei de cangur gratuït per a aquelles famílies que no es poden fer càrrec dels seus fills (per horaris laborals, temes familiars…) i sense capacitat econòmica per aconseguir ajuda. Aquest projecte pot ser desenvolupat per ajuntaments, fent una crida a la responsabilitat local, o bé, com a alternativa, a través d’una ONG.
A quina edició et vas presentar?
He tingut la sort de participar a la primera edició de Vuelta al Mundo, a l’expedició Magallanes-Elcano, en commemoració del cinquè centenari de la primera volta al món.
En què consistia el viatge que vas fer? Què hi vas conèixer?
La ruta va començar a la Universidad Autónoma de Madrid, on ens vam trobar. Durant uns dies, ens vam conèixer i vam realitzar els primers tallers i xerrades sobre sostenibilitat. Vam passar per Valladolid, on l’alcalde ens va obrir les portes de l’ajuntament per rebre’ns. Després d’una visita ràpida i un passeig pel canal de Castilla, vam fer camí cap a Santervás de Campos, on ens esperaven participants d’edicions anteriors de la Ruta Quetzal. Ha estat parada obligatòria en totes les edicions. Actualment s’hi està creant un museu (https://www.museoquetzalsantervas.es/).
La següent parada va ser Pamplona. Vam visitar el planetari, on hi havia una exposició sobre l’expedició Magallanes-Elcano. Aquella nit vam dormir en un refugi a dalt de la muntanya. I des de Pamplona vam anar cap a Getaria, on va néixer Elcano. Allà vam tenir l’oportunitat de visitar l’antic vaixell Octubre, gran vaixell pesquer en restauració. Seguidament vam visitar Getxo i Bilbao, amb la torre Iberdrola i el famós museu Guggenheim. A Fonfría és el poble on vam començar el Camino de Santiago; d’allà a Samos, on vam passar la nit en un monestir, i caminant fins a Sarria. A continuació, un autobús ens va portar a Santiago. A Oporto i Lisboa, següents destins, vam fer neteja de platges, vam visitar el centre tecnològic de Matosinho…. Les següents parades van ser Alcántara i Sevilla, on vam visitar l’estadi Sánchez Pizjuán i una rèplica de la Nave Victoria. Seguidament vam visitar Còrdova i Granada, on, a part de veure la mesquita i l’Alhambra, vam pujar al Mulhacén, el pic més alt de la Península Ibèrica, amb 3.480 metres. Per finalitzar, vam viatjar a Ceuta, ciutat natal d’en Jesús Luna, i ens vam reunir amb un grup de joves migrants que ens van explicar la seva experiència vital; vam acabar fent festa a la platja.
Amb què et quedes de tot el que vas conèixer?
Tots els llocs visitats van ser molt enriquidors, però el més important foren les persones que hi vaig conèixer. La convivència ha creat vincles molt especials que duraran tota la vida. Estic especialment agraïda d’haver conegut a gent de l’altre costat de l’Atlàntic, amb diferents cultures i maneres de veure el món. Els trenta joves que vam participar-hi hem estat molt units però, com a tot arreu, s’han creat grups amb qui tens més afinitat. Personalment m’he relacionat més amb la gent hispanoamericana perquè són més oberts i acollidors.
Què és el que més destacaries de l’experiència?
El projecte m’ha permès fer un gran aprenentatge: valors com l’amistat, l’empatia, la solidaritat, la conscienciació mediambiental, la paciència, el compartir… A nivell personal, he après que soc capaç de molt més del que em pensava. Pujar el Mulhacén i fer part del Camino de Santiago m’ha ensenyat a no rendir-me i a persistir en els objectius que et proposes. Definitivament, l’Anna que va marxar no és la mateixa que la que va arribar gairebé un mes després.
Repetiries l’experiència? Per què?
Sí. Crec que és una experiència inoblidable i molt especial. Participar en una ruta d’aquest caire és entrar en una bombolla sense mòbils ni notícies de l’exterior. Tot i que pot semblar difícil, realment és una bona oportunitat per desconnectar i conèixer-se a un mateix.
El Proyecto Magallanes obre convocatòria cada any? Què cal fer?
En la segona edició realitzaran l’expedició Balmis, Salvany i Zendal, per celebrar la primera vacunació global (1803-1810). I vindran a Barcelona! Els candidats per a aquesta edició ja han estat seleccionats. No obstant, segur que organitzaran moltes més edicions. Animo a tothom a no deixar-se perdre l’oportunitat de viure una experiència com aquesta. El projecte que demanen és d’emprenedoria, solidari i/o sostenible.