Garbuix entrevista els caps de llista que es presenten a les eleccions municipals.
Les eleccions municipals del proper 28 de maig són possiblement les més incertes des de fa molt de temps. I potser per això són també les més tenses. Vuit candidatures concorren als comicis. Quatre dones i quatre homes encapçalen les diferents llistes que aspiren a fer-se amb l’alcaldia. Per tal de conèixer millor qui són aquests candidats i candidates i quin és el seu projecte polític, Garbuix s’hi ha posat en contacte i els ha convidat a respondre un mateix qüestionari. Al llarg de les properes pàgines podreu conèixer les seves respostes. Però abans convé situar-nos sobre el context amb el que arribem a les eleccions.
Una legislatura convulsa
Les eleccions de 2019 van donar una clara victòria a la candidatura de Junts per les Franqueses encapçalada per Francesc Colomé. Una victòria, però, molt insuficient per governar en solitari. Amb tan sols 6 regidors del total de 17 que composaven el consistori, Colomé necessitava d’un pacte o bé amb el PSC -que havia aconseguit cinc escons-, o bé amb Imagina Esquerra en Comú (IEC) que n’havia aconseguit tres.
Els fets de l’octubre de 2017 encara eren propers, i això feia probable una aliança entre les formacions independentistes, però Colomé va optar finalment per aliar-se amb els socialistes. Un pacte controvertit, especialment per a molts militants de l’òrbita independentista, però que aparentment garantia l’estabilitat durant quatre anys.
L’estabilitat, però no ha estat precisament el que ha marcat aquesta legislatura. Al setembre de 2020, Colomé va expulsar el PSC del Govern després que aquest decidís no prendre part en l’acte de presentació del Pla d’Actuació Municipal. O com a mínim aquest va ser el motiu que va adduir. Es va iniciar així una etapa de Govern en minoria de Junts, que semblava optar per la “geometria variable” per completar la resta del mandat. A l’hora de la veritat, però, l’experiment tan sols va durar uns mesos. Al juliol de 2021, Junts i PSC signaven un nou pacte que prometia noves formes de treballar i que semblava curar les ferides entre els socis. El pacte, efectivament, ha arribat fins a finals de legislatura, però amb desavinences més que notables i que han esclatat en les setmanes prèvies a les eleccions.
Una precampanya enrarida
La precampanya electoral d’aquestes eleccions ha vingut marcada per la polèmica entorn de la regidora socialista Marta Reche. El 31 de març, l’alcalde decideix retirar-li les competències de l’àrea de Feminisme i Igualtat de les quals, Reche, n’havia estat una de les principals impulsores. Colomé no aclareix d’entrada quins són els motius d’aquesta decisió i obre un “expedient d’informació reservada” per aclarir uns fets que qualifica com a greus.
Reche es manté com a quarta tinent d’alcalde i com a regidora responsable de les àrees de comunicació i relacions ciutadanes, però aviat es fa evident que la guerra entre Junts i el PSC ha esclatat. El PSC demana que no hi hagi filtracions sobre el cas, però alhora acusa Colomé d’orquestrar una operació per desacreditar-los justament a poques setmanes de les eleccions municipals.
Finalment, l’alcalde decideix aclarir els motius de la seva decisió. En una compareixença pública explica que una treballadora de l’àrea de Feminisme i Igualtat li va traslladar que Reche l’havia pressionat per tal d’afavorir un familiar del candidat socialista, José Antonio Corchado, implicat en un cas de maltractaments. Acusacions molt serioses que els socialistes neguen de cap a peus i que els porta fins i tot a valorar la possibilitat de sortir del Govern. Finalment l’amenaça no es consuma però la relació entre les dues formacions queda més que tocada.
Vuit candidatures… per a 21 escons
Enguany es presenten vuit candidatures a les eleccions municipals. Els candidats a l’alcaldia són Francesc Colomé per Junts per les Franqueses; José Antonio Corchado pel PSC; Imma Ortega per Esquerra Imagina; Amador Doncel per Ciutadans; Eva Navarrete per Sal-CUP; Martha Edel pel PP; Dolors Amaro per Sumem per les Franqueses; i Javier Zamora per VOX.
En els darrers comicis els electors van concedir representació a les cinc primeres d’aquestes formacions però totes elles es van quedar lluny de la majoria absoluta. Ara res fa pensar que s’estructurin majories més sòlides. Junts aspira novament a aconseguir la primera posició, tot i que fa la sensació que el PSC li trepitja els talons. Esquerra Imagina parteix amb la incògnita de saber si el protagonisme que ha adquirit ERC en la política nacional li permetrà millorar els seus resultats de 2019. I pel que fa a la resta de formacions, -Ciutadans, Sal-CUP, Sumem per les Franqueses, PP i VOX- d’entrada hauran d’afrontar el repte de superar el llindar del 5 % dels vots que permet obtenir representació. I si és així, caldrà veure quin és el seu protagonisme en el nou consistori.
Enguany, a més, hi ha una novetat. I és que com que les Franqueses ha superat els 20.000 habitants, el nombre de regidors ha passat de 17 a 21, de manera que aquell partit que pretengui governar en solitari haurà d’obtenir, com a mínim, 11 representants. A la vista de la fragmentació del vot al llarg de les darreres eleccions no sembla una fita gens fàcil per a cap de les formacions.
Els pactes, per tant, seran novament claus en l’estructuració del nou Govern. Però, els durs enfrontaments que hi ha hagut entre alguns dels polítics municipals al llarg dels darrers quatre anys, permeten anticipar unes negociacions gens fàcils. D’aquí la importància d’aconseguir la victòria absoluta en els comicis. I és que la llei preveu que, en cas que cap candidat aconsegueixi la majoria absoluta el dia de la constitució del consistori, el candidat amb més vot popular serà el que accedeixi a l’alcaldia.