Les bretolades i els actes vandàlics són una realitat massa habitual al municipi.
Un grup de brètols va malmetre el parc del Patufet de Corró d’Avall fa unes setmanes. Una acció que no semblava tenir cap altre objectiu que passar l’estona, molestar o, qui ho sap, potser cridar l’atenció. Malauradament no és un cas aïllat. Altres elements del mobiliari urbà són víctimes habituals de comportament vandàlic. Un fet que ens fa preguntar-nos per les causes que s’amaguen darrera d’un fenomen que no és exclusiu del nostre municipi. I sobretot que ens hauria de fer plantejar quines mesures podem prendre per evitar-lo.
Fa algunes setmanes el Parc del Patufet de l’Avinguda Tagamanent de Corró d’Avall es va despertar amb importants desperfectes. Uns brètols es van “distreure” arrencant les plaques de cautxú que eviten que els nens prenguin mal en cas de caiguda. Uns danys que, més enllà dels costos econòmics, van afectar durant força dies el funcionament normal del parc.
Però aquesta no és l’única bretolada que ha tingut lloc al municipi al llarg dels darrers anys. La llista podria ser llarga. Durant les darreres revetlles de Sant Joan ja ha esdevingut un costum que cremin alguns contenidors, i no està clar que sempre sigui de manera accidental. La Mare de Déu de Fàtima de Llerona ha patit diversos atacs. L’ascensor de la Malagarba que connecta els dos nuclis de Bellavista per sobre de la via del tren ha estat inoperatiu en diverses ocasions a causa d’accions intencionades. A l’Escola d’Adults de Bellavista han posat cartells a les reixes de la instal·lació tips que les trenquin a cops de pilota de futbol. Més d’una paperera ha patit igualment l’atac d’algun desaprensiu. Per no parlar de les pintades que guarneixen una bona mostra del mobiliari urbà del municipi.
És evident que aquest no és un fenomen exclusiu del nostre municipi. Ni tan sols està clar que afecti de manera particular a les Franqueses. L’Ajuntament afirma que “tot i que la situació no és alarmant, sí que ha detectat un lleu augment d’aquests casos de vandalisme últimament”. Un augment, però que relativitza perquè les comparatives es fan amb el període de la pandèmia, durant el qual, òbviament es va reduir la mobilitat.
El consistori també destaca que les infraccions penals s’han reduït un 1% en el període que va de
2019 a 2021 i que en la darrera junta de seguretat local -que agrupa representants dels diferents cossos policials- es va posar de manifest que les Franqueses no es situa entre els punts amb una major incidència de delictes.
I tanmateix, l’Ajuntament no pot concretar quina és la quantia econòmica que suposen aquests actes de vandalisme. “No disposem d’aquesta informació”, diuen; un fet que a priori crida l’atenció. Tampoc ha pogut determinar quina tipologia de persones duen a terme aquestes accions, o si responen a algunes circumstàncies específiques, de manera que l’estratègia municipal per lluitar-hi en contra es centra en dotar de més recursos la policia: “Els agents de la policia local han augmentat la vigilància al municipi per reduir-los. L’Ajuntament, en els propers mesos treballarà en l’augment de plantilla al cos de la Policia Local, així com en la instal·lació de càmeres de videovigilància a diferents punts per millorar la seguretat.”
Potser no seria un disbarat preguntar-se quines realitats amaguen aquestes accions vandàliques. Són només joves els qui cometen aquests actes? I si és així, és només una forma de diversió malentesa? O és una expressió de problemes socials més profunds que requeririen d’intervencions socials de més abast? Malauradament tot fa pensar que al llarg dels propers anys en seguirem parlant.