Estem passant una de les pitjors crisis que recordem; es col·lapsen els hospitals i es posen als treballadors/es de la sanitat pública al límit de les seves forces, per no parlar de l’alt nivell de mortalitat entre la gent gran.
A més, hi ha la crisi econòmica; sembla que no passi res, però està aquí. Molts l’estan patint i encara no s’ha destapat amb tota la seva cruesa.
Segons el meu parer, els sanitaris no són herois, només són professionals que estimen el seu treball, moltes vegades menyspreats i sempre mal pagats.
Si volíem salvar vides no hauria sigut millor treballar per tenir més professionals sanitàries i millor dotació hospitalària, i no només pensar en “salvar l’estiu” o “salvar el Nadal”? Salvar prioritàriament persones o salvar negocis, quina és la intenció?
Degut a aquesta crisi, tot s’està gestionant via telemàtica, i això crea un problema per a la gent gran, la qual no sap manipular les noves tecnologies. I també a la gent més necessitada, els quals no tenen ni tal sols internet, amb la consegüent prestació d’un servei públic deficient.
Les persones consumidores i usuàries tenim drets i deures. El dret a ser atesos degudament i el deure de complir els mandats o recomanacions dels que hem elegit.
Salvador Domínguez
President Unió de Consumidors de Catalunya-UCC