Sobre aquesta pregunta, hem sentit opinions, -aquesta barreja indestriable d’arguments i d’interessos de tota mena- i podríem no treure’n l’aigua clara.
Des del primari punt de vista militar, els que tenen les armes han demostrat que, per ara, són els que manen.
A casa nostra, però, hem viscut la certesa que aquell dia, malgrat tots els entrebancs possibles, vàrem decidir per nosaltres mateixos, en un fet històricament excepcional. I que, en d’altres circumstàncies, no sabem quan, ho podrem fer de manera més definitiva. Autocrítica? Sí, fa falta. Com la sal al menjar. Però aquí, més aviat pequem d’àpats indigestos, de tanta sal.
Des del punt de vista internacional, dominat pels interessos econòmics i diplomàtics però més neutral, sobta molt la permanent crispació i agressivitat, (primer policial, després mediàtica i judicial), de l’estat; en contrast hi ha l’actitud més serena dels directament damnificats: presos polítics, exiliats i milers d’encausats.
Comunicació no verbal, la més sincera dels humans: si arribes al final d’un partit i no saps qui ha guanyat, pots pujar-hi de peus, que els aficionats o jugadors esverats i que insulten són els que saben que han perdut.
Enric Serra
ANC les Franqueses