Tornar de vacances sempre és dur… tornar a les Franqueses sempre és dur al setembre. Però si a la tornada t’esperen una munió de mosquits tigre, han desaparegut els arbres que donaven ombra a casa teva, tot és un núvol de pols i obres, la piscina et tanca abans d’hora i qui t’oferia ioga tot l’any ha desaparegut, la tornada és dura de veritat.
A la carretera de Ribes, des del juny estan fent obres, per si no us n’havíeu adonat… han aixecat tot el que hi havia, ho remouen tot i, pels que vivim a tocar de Granollers, tot tornarà a quedar més o menys igual. Això és assumible pels veïns de la zona i s’està donant feina a gent que l’havia perdut. Fins i tot s’accepta el soroll i la pols a ple estiu amb la tancada de finestres conseqüent. El que no esperàvem és que el fet de remoure terres i clavegueres ens portés uns nous habitants a la zona. Uns veïns molt petits, però molt molestos…els mosquits tigre que ens han omplert a tots de picades doloroses i ens han generat certa paranoia insecticida.
El que és menys acceptable és la tallada d’arbres que tota una vorera, precisament la nostra, ha viscut. S’han tallat sense previ avís mitja dotzena d’arbres que portaven més de 20 anys donant ombra al carrer, i habitatge a molts ocells. Han estat substituïts per forats i pals de la llum. Quina llàstima i quina ment tan privilegiada la d’aquell que va tenir tan brillant idea.
Si intentaves fugir per una estona de la calor, dels mosquits i del soroll de les obres podies anar a la piscina municipal, refrescant i agradable com sempre… però quina va ser la meva sorpresa al veure que tancava el dia 31 d’agost en contra de tota lògica meteorològica i del calendari escolar. Es feia difícil viure en aquest poble… quina enyorança de la platja!
Només em quedava l’esperança d’iniciar l’únic espai de relaxació que tenim a prop… les classes de ioga. Em vaig acostar, amb moltes dificultats, esquivant esvorancs, engabiat i per sobre de fustes… a la Plaça de can Font.
I no! L’empresa que gestionava el centre i les classes de ioga de les que gaudia havia estat rellevada i les classes de ioga esborrades temporalment del mapa… però que estava passant? És una conjura dels Déus per a què tot sortís malament al setembre? O és que les Franqueses és un poble on cada vegada costa més viure amb tranquil·litat? No ho sé, simplement us puc dir que aquest setembre se’m va fer una mica més dur tornar a la rutina per tota aquesta sèrie de dificultats afegides a la ja dura tornada a la normalitat post- vacacional… i, molt em temo, que hi ha algú molt a prop nostre que no hi pensa en fer més fàcil la tornada dels seus veïns… què hi farem: resignació i mosquits tigre.