No m’imaginava això que ha passat,
aquest trencament amb el dia a dia,
aquest confinament que pren llibertat,
que demana contagiar alegria.
Trobem a faltar el batec del mar,
trobem a faltar la natura ufana;
no sé si això ens sortirà gaire car,
potser ens porta a una vida més humana.
Mentre esperem de nou sentir abraçades,
cada dia ja veure’ns cara a cara,
i oblidar-nos de tristes, cruels dades,
continuem confinats tots encara.
Manel Mateo