Diverses veïnes del municipi han creat aquesta entitat amb l’objectiu d’aprofundir en la cultura del Marroc.
Viure a cavall de dues cultures no és fàcil. Créixer en un indret però tenir les arrels familiars a milers de quilòmetres de distància és una experiència que a vegades pot portar a mostres d’incomprensió. I alhora és, sens dubte, una vivència única i enriquidora. Les impulsores d’Iqrae tenen totes els seus orígens familiars al Marroc. Fa uns mesos van decidir crear aquesta entitat per aprofundir en el coneixement de la cultura marroquí i per ajudar a bastir ponts entre les dues ribes del Mediterrani. Dues ribes, tan properes i alhora tan allunyades.
“Iqrae!” Amb aquesta paraula comença l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam. Una paraula que podríem traduir com “llegeix” i que va ser l’escollida per les protagonistes d’aquest reportatge per batejar la seva entitat. Una paraula gens casual, que ens remet a la idea de cultura i a les arrels de tota una tradició. Una paraula que vol resumir els objectius d’aquesta entitat composta majoritàriament per dones: conèixer millor la cultura dels països d’origen de la seva família i alhora donar-la a conèixer a la resta de la ciutadania.
La presidenta d’aquesta entitat és la Ghizlane Benhdach Bencheikh. Ella, com la majoria de les sòcies d’Iqrae van néixer al Marroc i van arribar a Catalunya quan eren ben petites. Actualment el vincle amb el seu país natal segueix essent molt estret i per això l’any 2018 van crear l’entitat: “N’hi ha que només viatgem un cop cada un o dos anys als nostres països d’origen. Per això vam decidir fer alguna cosa per tal que la gent conegui la cultura magrebí en col·laboració amb d’altres. Considero que la cultura és una cosa molt bonica i nutritiva que no s’ha de perdre. La cultura i la lectura ens fa créixer com a persones i conèixer tot allò que ens és desconegut”.
Es plantegen un gran repte: volen crear moments de convivència entre diferents cultures, on tothom pugui compartir records, idees, músiques, receptes de cuina, històries, així com fer debats. Una convivència que la
Ghizlane experimenta amb plena normalitat i que vol fer extensiva a la resta del veïnat: “Catalunya és casa meva i tot el que hi ha i l’envolta m’agrada: el mític pa amb tomàquet i oli d’oliva, la festa de Corpus de la Garriga -que és la meva preferida-, la festa major de les Franqueses, fer un cafè a la Porxada, els amics… I del Marroc m’agrada veure i reunir-me amb la poca família que hi tinc. Allà els veïns són de la família i la gent et saluda sense cap motiu. M’agrada la festa dels cavalls, i el fet que la gent és bastant tradicional i manté les celebracions antigues. Les petites botigues d’espècies, l’art artesanal… Saps que quan surtis de casa, alguna cosa nova aprendràs!”
Activitats a l’abast de tothom
Malgrat els pocs mesos que l’entitat porta en funcionament, ja ha impulsat diverses activitats que acostumen a dur a terme al Centre Cultural de Bellavista. Així, la Fatima Zouhra, una jove de Bellavista, imparteix àrab de nivell inicial als infants més petits, mentre que la Ilvira s’encarrega d’ensenyar castellà a les dones que ho requereixen. Però amb això no en tenen prou i un cop al mes fan una trobada per parlar sobre com elaborar pastissos de diferents països, mentre degusten un bon te magrebí tradicional.
A més, ja estan planejant realitzar classes d’àrab per a adults, participar en les festes majors del municipi i en tot allò que vagin sortint. I és que ganes de participar no els en falten pas, com es va poder comprovar durant la commemoració del darrer dia internacional de la dona. En aquella ocasió, l’entitat es va encarregar d’organitzar l’esmorzar de les dones que va acompanyar la xerrada col·loqui.
L’autoconeixement com a eina d’apoderament. 
“El 8 de març és un dia històric”, ens diu la Ghizlane. “No s’hauria de deixar de fer mai, perquè hem de seguir demostrant que estem juntes i unides, i que seguirem lluitant contra les injustícies”. Unes injustícies entre les quals la presidenta d’Iqrae vol destacar, a més de la situació de les dones, l’explotació infantil que encara viuen molts infants d’arreu del món.
Un entorn social complex
Ser dona en la nostra societat no és fàcil. I encara ho és menys si pertanys a un col·lectiu minoritari o racialitzat. I de ben segur que moltes de les dones que formen part d’Iqrae han patit pel fet de ser vistes com a diferents. En aquest sentit, la Ghizlane explica que encara es té una visió estereotipada de la dona d’origen marroquí, tot i que es nega a fer generalitzacions i no n’acaba de tenir clars els motius: “No sabria dir-te el perquè. Potser és per la forma de vestir. Però és evident que cada persona és un món, i com es vesteixi o es pentini no hauria d’importar”.
Malgrat tot, però, considera que la situació està canviant de mica en mica i que les noves generacions tenen una altra actitud i entenen millor el significat de la diversitat cultural: “La generació d’avui en dia és molt més oberta; són més atrevits i amb ganes de provar coses noves.”
Què podrien fer les administracions per ajudar a millorar la situació de les dones d’origen marroquí? Creuen que és important formar-les per tal que “participin de forma voluntària i que se sentin útils i preparades per treballar.” Però des d’Iqrae creuen que cal anar encara més enllà i que, en general, cal prendre mesures per millorar la situació dels immigrants: “Cal més informació per arreglar situacions legals, per a la integració, aportar eines per tal que pugin aprendre l’idioma que ells demanin, en aquest cas el castellà, ja que potser els sembla més fàcil d’aprendre. I també, a nivell global, haurien d’aportar bona informació pel que fa a algunes ajudes.”