Us he de dir que acabar aquest llibre m’ha omplert de satisfacció. Us confesso que no em creia capaç de llegir-me una novel·la sobre la història austrohongaresa i encara menys que m’enganxés com ho ha fet. I és que en el fons no deixa de ser una història de persones, la d’Adrienne Miloth, en Bálint Abády i en Lászlo Gyeróffy. Los días contados és una crònica de l’època que s’allunya de dates i gestes èpiques, en canvi fa servir la veu de tres persones que ens permeten fer un viatge en el temps i viure aquells dies en primera persona.
Us transcric un fragment de l’excel·lent pròleg que acompanya la novel·la, escrit per la Mercedes Monmany.
“Con una alta dosis de ironía y con la melancolía propia de los que contemplan con lucidez el fin de una época y de los que embriagados de alegría y fiesta incesante la vieron escurrirse como brillantes y eternos granos de arena entre sus torpes dedos, el gran escritor, político y aristócrata húngaro Miklós Bánffy, notario o escriba de una clase decadente que se asomaba sin saberlo a su propio abismo, describirá a la aristocracia húngara entre la que había crecido con el solo fin, probablemente, de un día salvar su alma de la quema y dejar testimonio de ello…”
M’apropio d’aquestes paraules per descriure aquesta novel·la de tall clàssic que forma part de la Trilogia Transsilvana. Mentre la llegia les comparacions amb El guepard de Lampedusa eren constants. Festes i vida plaent que arriba als últims dies. Vides fàcils que veuen com arriba el final com a conseqüència de la inestabilitat política. Grans esdeveniments que van marcar la història d’Europa narrades per tres veus. En Bálint, un comte que acaba de tornar d’una missió diplomàtica per prendre el seu escó, l’Adrienne i en Lászlo Gyeróffy, un prometedor artista. I així, m’he trobat passejant pels castells, anant de cacera, vivint amors secrets… però també he conegut la lamentable situació de les minories i algunes barbaritats que van posar els fonaments dels futurs conflictes i genocidis…
La literatura no deixa de sorprendre’m i regalar-me bons moments, i em fa adonar que en el nostre recorregut literari podem anar apujant el llistó de les nostres lectures i, aleshores, la satisfacció és immensa.
Publicada per Libros del Asteroide.
Fe Fernández i Villaret
Llibretera