Ens costa admetre que l’alcohol és una droga socialitzada. I segurament per això també ens fa mandra acceptar que alguns dels nostres joves passen les nits bevent al carrer. No costa gaire trobar-los. Només cal fer un vol per certs llocs a la fosca dels caps de setmana per veure‘ls en grup al voltant d’algun banc.
Caldria parlar amb especialistes perquè ens expliquessin les causes del fenomen. Però segurament seria bo començar per analitzar quin és el preu de la beguda; perquè beure malament o dolent és barat.
I ja que hi som, també convindria parlar de l’educació que donem sobre el consum de l’alcohol, perquè malgrat que sigui una substància tan arrelada a la nostra cultura, això no proveeix a tothom d’un coneixement de les seves propietats ni tampoc de les seves qualitats.
I també hauríem de mirar quin és l’accés que té el jovent a l’alcohol. Perquè tots sabem que encara és massa fàcil aconseguir begudes en determinats establiments, fins i tot per a aquells que se suposa que no podrien adquirir-les.
I de quines són les alternatives de lleure que oferim als joves. Perquè és força trist pensar que hi ha joves que considerin que al capdavall allò més profitós que poden fer amb el seu temps d’oci és emborratxar-se.
I finalment, ens cal preguntar-nos què fa que acceptem amb tanta normalitat el fenomen del “botellón”. Perquè efectivament en parlem poc. Potser perquè no en som conscients o potser perquè preferim més no acceptar que no sabem com abordar aquesta realitat. Però alerta perquè els qui estan al banc de sota a casa són els nostres joves. Els nostres fills, nets, nebots, amics…i no tingueu cap dubte que es mereixen alguna cosa millor que malgastar la joventut pendents d’una ampolla.