Des de fa poc més d’un any i mig, Llerona disposa d’un Grup de Muntanya que vol fer reviure el Casal parroquial
Durant dècades el Casal Parroquial va ser el centre de la vida social de Llerona. Diverses generacions van convertir el Casal en un punt de trobada on compartir experiències, projectes i, en el cas de molts infants i joves, on poder-hi créixer plegats. Un punt de trobada que va transcendir les pròpies fronteres de Ller
ona, i que va atreure veïns de molts altres pobles de la comarca. Fa uns mesos, el Casal va viure la creació d’un Grup de Muntanya, integrat en una secció de la Parròquia de Santa Maria de Llerona. Una de les seves primeres iniciatives fou organitzar la pujada del pessebre a la creu del Pedró, però els seus plans van molt més enllà i passen perquè el Casal recuperi part de les activitats que va tenir en el passat.
“La gent està tarada pel Casal”, ens diu el Jordi Pasqual. Conjuntament amb l’Oriol Boixareu i l’Anna Taulats són els representants del Grup de Muntanya de la Parròquia Santa Maria de Llerona i ens reben per explicar-nos quin són els seus projectes. Tots tres comparteixen un sentiment comú pel Casal de Llerona. “Hi ha moltes generacions que hi han viscut moltes coses aquí. No només nosaltres; també els nostres avis i els nostres pares. Durant anys va haver-hi una comunió entre el rector i el poble que va aconseguir un equilibri entre la vessant parroquial i social que funcionava.”
I és que durant dècades al voltant del Casal s’hi movia tota la vida de Llerona. Centenars de lleronins van passar per l’Esplai, i molts altres van fer-hi Pastorets, o van cantar a la Coral. Tot plegat ha deixat una empremta profunda, alhora que, perquè no dir-ho, un sentiment d’enyorança: “Tothom en té un bon record del Casal; és com si durant tots aquests anys ens haguéssim deixat perdre alguna cosa important i hi hagués una necessitat de retrobar-ho”.
Per això, fa cosa d’un any i mig el Consell Parroquial de Santa Maria de Llerona va decidir impulsar la creació d’un Grup de Muntanya que tornés a dinamitzar l’acció social a l’entorn de la parròquia amb l’estima a la natura com a instrument. I és que tal i com ens diuen “som un grup de muntanya però ens interessa enriquir el teixit social d’aquesta parròquia, fer poble”. La primera activitat que van impulsar fou la pujada del pessebre a
l Pedró de Llerona l’any 2016. Una activitat que ràpidament va aconseguir un ressò més que notable i que amb tan sols dues edicions sembla haver-se convertit en una tradició.
“El Pedró és una creu que està sobre un pilar i que està just a sobre el camp de futbol de Llerona. Era el lloc on antigament es feia la benedicció del terme. La gent gran encara recorda que pujaven a fer-hi rogatives perquè plogués.” El cert, però, és que el Pedró semblava haver caigut en l’oblit. De fet, fa pocs
anys uns desconeguts van intentar robar aquesta creu. La van serrar i la van enterrar en uns camps propers. Al cap d’un temps, es va trobar la creu original però la família Rovira de Villar (que custodia el Pedró) va decidir guardar-la donat que ja havia estat reemplaçada per una altra de més petita i de menys valor. Per això, quan es va prendre la decisió de portar el pessebre fins al Pedró, una de les primeres iniciatives del Grup de Muntanya fou restituir la creu original al seu lloc.
I així, d’aquesta manera, amb tan sols dues edicions, la pujada del pessebre al Pedró de Llerona s’ha convertit en tot un ritual. Un costum amb uns ingredients ben simples. La força de la gent del poble caminant junta des de l’Església fins al Pedró, i allà cantant-hi unes nadales, fent una lectura dedicada al pessebre i degustant una xocolatada. Una senzillesa de la qual els membres impulsors del Grup de Muntanya semblen sentir-se’n ben orgullosos i que en bona part consideren que es troba al darrera de l’èxit de la iniciativa. Una senzillesa que volen que impregni totes les activitats que impulsen. Com per exemple, la celebració de la castanyada que van dur a terme la passada tardor davant de la rectoria i amb la qual van aconseguir que alguns veïns recuperessin sentiments de dècades enrere: “Estic vivint el que ja havia viscut i que m’havia fet feliç”, explica l’Anna que li va confessar algun dels participants.
El Grup de Muntanya, té, però, un important component divulgatiu i de sensibilització medioambiental. Per això, una de les activitats que han començat a fer i que preveuen reforçar en el futur són xerrades explicatives sobre la natura: “Ens agradaria que servissin per a fer sensibilització sobre el territori; per conèixer millor l’entorn que tenim i aprendre a protegir-lo”. Unes xerrades que, per altra banda, també han de permetre impulsar la formació sobre el món de la muntanya i que es plantegen com a objectiu final disposar d’un grup de monitors ben preparats que pugui dirigir excursions adreçades a tots els públics, però de manera molt particular als joves i als infants: “Jo vull que els nostres fills vagin a la muntanya amb monitors joves, que no hi vagin només amb els seus pares, perquè
penso que és una oportunitat per fer-los créixer”, ens explica l’Oriol.
I és que finalment un Grup de Muntanya, malgrat que neixi amb uns objectius molt més amplis ha de fer allò que li pertoca, és a dir excursions a la natura. D’entrada ja han fet sortides a muntanyes com el Tagamanent, el Costabona o el Rocacolom, de moment totes elles en un format molt familiar. Però ben aviat també volen impulsar altres tipus de sortides més dirigides cap a muntanyencs federats capaços de fer canals o vies alpines. Per això en la segona edició de la pujada del pessebre es presentà un calendari de sortides per enguany.
Aquest és un projecte a llarg termini. Un projecte que pretén fomentar el muntanyisme però també revitalitzar la parròquia i tornar-la a connectar amb el conjunt del poble. “Nosaltres treballem amb un model d’església que avui és difícilment destacable en la nostra societat. És el model que en el seu moment molta gent visquérem amb mossèn Vallicrosa, en el marc del concili Vaticà II. És clar que el Grup de Muntanya és un servei que surt de la parròquia i per tant aquells que busquen poder viure l’Evangeli han de trobar-hi l’opció, on sinó?, però alhora està obert a tothom i volem que tothom s’hi senti acollit”. Aquesta és tota una declaració d’intencions. La declaració d’aquells que s’estimen el Casal de Llerona i que desitgen que les noves generacions puguin viure algunes de les experiències que els van marcar.