Són dies de calor i amb xafogor o sense tenim l’estiu a sobre. Alguns també les vacances i aquella sensació que el món es para una mica. Potser si ens hi fixem veurem que el que també es para som nosaltres.
Vivim dies clau en molts sentits. A nivell nacional l’anomenat procés remou les idees, les creences i les voluntats. Els fets es succeeixen i cada vegada sembla més inevitable allò que s’ha anomenat el “xoc de trens”. Aquest és un estiu tens i es prepara una tardor moguda.
A nivell econòmic els grans números empenyen amb timidesa. Hi ha inversió oportunista i això ho nota, per exemple, la construcció.Amb tot, potser, ara sí que es comencen a veure alguns “brots verds”. Així mateix es comença a endevinar una llum al final del túnel d’aquesta crisi que ha generat –i genera- tant i tant de patiment.
I a nivell local també arriben els efectes d’aquestes grans tendències. En l’àmbit nacional hem vist alguns líders polítics desfilar per les nostres places i carrers. La societat civil sembla que segueix mobilitzada i hem estat testimonis dels debats i de les iniciatives organitzades per algunes entitats locals. Percebem, en canvi, menys enrenou processista al ple de l’Ajuntament. Potser és qüestió de les aliances de l’equip de govern. Potser és que ara no toca. Però si efectivament el referèndum tira endavant. caldràveure quina és l’actitud que pren el govern municipal i com afecta això al pacte del PDECAT amb el PSC i el PP.
I pel que fa a l’economia, veiem novament com s’aixeca al municipi alguna d’aquelles antigues grues que temps enrere eren paisatge habitual i que havien mort sobtadament fa ja gairebé una dècada. Sembla que s’animen les promocions noves, se’n recuperen de velles i alguns solars treuen el cartell gastat que posava «en venda». Es revifa la construcció i a nosaltres ens ve al cap la bombolla immobiliària, els desnonaments (aquests encara duren), els préstecs fàcils i l’especulació. En tindrem prou de memòria? O farem bo el refrany de la doble ensopegada?