Després d’hores de camí dur i perdut enmig del bosc veig un caminaire a l’extrem oposat de la clariana de la que acabo de sortir. Un altre excursionista, que bé! Il·lús. En Vladislav és de Kiev i està intentant sortir del país il·legalment. Ara, a menys d’un quilòmetre de poder demanar asil, em pregunta si conec la ruta.
Vaig creuar la frontera ahir, legalment, 40 quilòmetres al sud d’on ens trobem. Conèixer en Kuba quatre dies enrere va ser definitiu. El paio també va a peu cap a Romania creuant els Carpats per Ucraïna, quin sonat! Hem fet nit a casa d’en Yanko, un indret sense electricitat ni aigua corrent. Ell ha d’agafar una drecera perquè no té prou temps per fer tot el sender, així que aquest matí ens hem acomiadat.
Abans de poder respondre en Vlad escolto crits i veig dos militars sortir del no-res i caminar esperitats cap a nosaltres, apuntant-nos, fusells en mà. En Vlad tradueix a l’anglès: mans enlaire, de genolls, mans al clatell, boca-terrosa! Agafen els passaports i els mòbils i ens emmanillen a l’esquena. Tinc un fusell a dos pams del cap, però el militar que m’apunta sembla més nerviós que jo, cosa que em fa patir. L’altre és qui mana, però no fan preguntes. Després de dues hores de caminada i un breu trajecte en 4×4 d’època soviètica que sembla a punt d’explotar arribem a la base militar.
Si ets home ucraïnès d’entre 25 i 60 anys has d’unir-te a l’exèrcit. En Vlad en té 24 i no vol anar al front, així que intenta fugir abans que arribi l’hora. Un amic seu ho farà pujant a un tren en marxa. Vaig conèixer una noia de 42 anys que havia perdut el seu fill a la primera ofensiva russa i ella no entenia perquè fugien del país en lloc de lluitar. Policies d’incògnit em van demanar el passaport insistentment (per comprovar que era estranger i no havia d’anar al front) i vaig veure com ho feien amb els locals infinitat de vegades.
Van posar-me una multa que va pagar en Vlad i em volien deportar, però el militar que em custodiava l’endemà al matí em va dir que tot plegat havia estat pura corrupció per treure’m alguns euros i va arranjar-me un altre transport fàcilment. Portava dos dies al país. Van resultar ser dues setmanes màgiques!
Tino Gómez
I més enllà… Ucraïna!
