És un dels principals especialistes del país en l’Àfrica del sud del Sàhara.
L’Oriol Puig, de Corró d’Avall, és periodista de formació, però les seves inquietuds socials el van portar a interessar-se per d’altres disciplines, en particular l’antropologia. Després de viure durant diversos períodes en diferents països del Sahel s’ha convertit en un dels principals especialistes del país en aquesta zona. Actualment treballa al departament d’Acció Exterior de la Generalitat, tot i que compagina aquesta tasca amb la investigació i la docència en diferents centres universitaris. Contactem amb ell a Dakar (Senegal), on hi està passant uns dies per feina, i des d’allà ens explica la seva visió sobre una part del món que sovint ens resulta totalment desconeguda.
Volies ser periodista… però t’has acabat especialitzant en l’Àfrica subsahariana. Com va anar això?
Vaig començar sent periodista polític, però després de tres anys treballant al Parlament de Catalunya vaig veure que necessitava fer alguna cosa més social. Això em va portar a fer un postgrau de comunicació i conflictes per la pau, amb el professor Xavier Giró. I després un màster en Mediterrània i un màster en recerca a la Universitat Paul Valéry de Montpellier. Em van donar una beca per a joves cooperants i això em va permetre anar a Níger. Vaig viure allà deu mesos amb un contracte laboral per treballar a l’Oficina Tècnica de l’Agència Espanyola de Cooperació.
I què tal l’experiència a Níger?
Hi vaig trobar un dels temes que més m’apassionen -les migracions, la mobilitat humana- i vaig fer el treball final de màster sobre això. A les tardes, quan acabava de treballar me n’anava a fer entrevistes. També vaig descobrir els retornats nigerins de Líbia després de la caiguda de Gaddafi al 2011, persones que havien anat a Líbia i després havien tornat a Níger amb les mans buides. Volia aprofundir molt més en aquest tema. I llavors vaig veure que el periodisme se’m quedava curt, que era massa superficial.
I què vas fer?
Vaig fer el doctorat en antropologia social amb el principal africanista de l’Estat espanyol, en Ferran Iniesta i em van donar el premi extraordinari de doctorat, de la qual cosa n’estic molt orgullós. En l’antropologia hi vaig trobar una base teòrica per mirar el món com jo ho havia fet sempre.
I com és aquesta visió?
Es tracta de deconstruir alguns dels relats i dels enfocaments més oficials. Es tracta d’intentar complexificar els fenòmens. A dia d’avui em sento més antropòleg que periodista.
Què hi vas trobar a l’Àfrica?
Com diu el mestre Ferran Iniesta, és un bumerang. Allà em retrobo a mi mateix, d’alguna manera. M’ajuda a entendre, com a persona occidental i europea, totes les motxilles que porto i m’ajuda a deconstruir-me. No sabem pràcticament res de l’Àfrica al sud del Sàhara i sense voler anem repetint alguns paradigmes que tenen una base molt racista.
En quins països et sents més còmode?
He viatjat per altres països de l’Àfrica sud-sahariana, com Madagascar, Sudàfrica, Essuatini, Moçambic, Togo, Benin, Etiòpia… però on he estat vivint i d’on em considero més especialista és al Sahel Central. El Sahel Central el conformen Níger, Burkina Faso i Mali.
Com veus les onades migratòries que ens arriben d’aquests països?
Nosaltres no acostumem a parlar d’onades migratòries, perquè això implica que hi ha moltíssima gent que s’està movent, i no és així. El 75% de les migracions africanes es donen a dins de l’Àfrica. La resta es diversifica entre Àsia, Europa i Amèrica. Quantitativament, és molt poca la gent que arriba. Sembla que tothom vol venir a Europa, i en cap cas és així. Això és una visió molt eurocèntrica de la migració.
És correcte l’expressió Àfrica subsahariana?
Quan utilitzem el prefix “sub”, implica inferioritat. Des del punt de vista històric s’ha inferioritzat i deshumanitzat el continent africà i les persones negres en general. Per això preferim més parlar d’Àfrica al sud del Sàhara, que és una expressió més rigorosa.
Fa la sensació que la situació d’aquesta àrea és cada vegada més complexa. Cops d’estat, intervencions de Rússia, Xina… És correcta aquesta impressió?
Un dels meus objectius és tendir ponts entre les diferents disciplines per intentar aportar noves narratives sobre l’Àfrica al sud del Sàhara. Si bé és cert que la situació al Sahel és molt complicada, també és veritat que en gran part això es deu a una mala diagnosi i a què es desconeix completament la regió. S’estan imposant polítiques en aquests països que porten efectes contraproduents. I d’aquí venen els cops d’estat, el descontentament de la població i el sentiment antifrancès cada vegada més flagrant i que facilita l’entrada de Rússia. Rússia aprofita aquesta conjuntura de descontent de les poblacions envers el que consideren un neocolonialisme per part de França i per part de la Unió Europea per penetrar en aquests països.
Actualment treballes al departament d’Acció Exterior de la Generalitat.
Soc tècnic superior, especialitzat a l’Àfrica al sud del Sàhara. Soc la persona referent des del punt de vista tècnic del Govern de la Generalitat en qüestions africanes i soc el responsable del que hem anomenat l’estratègia Àfrica 2030. S’ha aprovat aquesta estratègia per intentar que Catalunya s’aproximi a l’Àfrica al sud del Sàhara de manera diferent. Aquests dies estic al Senegal per donar suport a la posada en marxa de la delegació del Govern de la Generalitat a l’Àfrica occidental, en aquest cas basada a Dakar.
Quines són les principals línies d’acció de l’estratègia catalana?
Hi ha diferents línies d’acció com la justícia climàtica, el feminisme interseccional, la recuperació de la memòria històrica… I després qüestions transversals, com el foment de les relacions comercials i moltes d’altres.
Has treballat de periodista, per l’administració, has fet recerca… Amb quina faceta et quedes?
L’administració em dona estabilitat, però la faceta amb la que em quedo és la d’investigador, sens dubte. Tot i que cada vegada m’agrada més la docència, la investigació és molt precària, sobretot a l’Estat espanyol. Si volgués dedicar-m’hi, hauria d’haver marxat fora del país.