Som a Baix el Pla. Hem vingut pel camí de ca l’Enrani, que va des de la vora del riu Congost, travessa el camí del barri Dorca i el de Can Bou, i ens aturem a la cruïlla amb el camí que va a can Muntanyer i a can Quim Bolet, veïns d’aquesta casa. El camí arriba fins a l’actual carretera que va a l’Ametlla. Abans, ens trobarem ca l’Enrani i can Bolet.
Avui ens fa de memòria en Francesc, en nom de la família Rodoreda Pujal, propietaris d’aquesta casa, i la Teresa, de can Guillot, en nom de la família Ganduxé Rifà, que van viure-hi.
Tot i que el nom de la casa s’ha anat mantenint amb el pas dels nous propietaris, no en sabem l’origen amb certesa. En el llibre *Santa Maria de Llerona: Un poble amb arrels, de Joan J. Vallicrosa es diu «La casa del Pla, que té per nom can Pau Alrani, hem de creure que fou construïda per Pau Alrani del Bosc [avui ca l’Aimeric] a mig segle XVIII. Aquests Alrani [es refereix a n’Alrani de la Riera i Alrani del Bosc] tenen un origen comú? En cas afirmatiu, quina és la casa mare?».
En el llibre **Inventari general d’onomàstica del Vallès Oriental, d’Enric Garcia-Pey a l’entrada ca n’Alrani s’esmenta un «Pau Alrani de 75 anys de Llerona, pagès, vidu […] (AMGr. Caixa 1998, PVGr 1827, f.325).
Com a anècdota, en Francesc ens explica que el seu pare va posar el nom de Camp Florit a la casa durant un temps, perquè és com veia aquesta finca, tot i que més endavant van recuperar el nom inicial i així s’ha mantingut.
La casa, deu tenir més de cent cinquanta anys. És una edificació de planta baixa, pis i golfes, amb un gran pati. Segons en Francesc, el pis de les golfes és posterior, perquè quan el seu pare va comprar la finca es veia perfectament l’estructura antiga de la casa de pedra i sorra, i la part superior, de totxana. Està orientada al migdia. A la part superior té les tres típiques finestretes. Al costat hi té el que havia estat el magatzem i les quadres, que encara conserven la finestra amb arc amb totxo i la coberta plana on hi ha un petit terrat. A la part nord té una espitllera, estreta i allargada, que permet donar claror a l’interior de la masia. La part més antiga de la casa (planta baixa i primer pis) està feta amb la tècnica de la pedra seca amb pedres del riu encaixades i sorra seca d’unió per omplir els buits, com es feien abans les cases. Té unes parets molt gruixudes.
Va estar uns anys tancada i es va malmetre molt. La teulada la va reconstruir el pare d’en Francesc cap als anys noranta i l’any 2018 en Francesc va reformar la casa i va procurar mantenir-la al màxim tal com era i conservar tot el que es podia original. La casa està arrebossada i pintada amb sulfat de ferro.
Gràcies a l’escriptura de compravenda de Pere Rodoreda Ballús (de can Rodoreda Vell) i Lola Pujal Espinasa (de can Vallfigueres), pares d’en Francesc, que van comprar la casa l’any 1975 a Maria Francisca Compte Batlle, sabem que aquesta propietat formava part de l’heretat del mas Santa Digna, que comprenia la casa amb totes les dependències, la capella i les terres conegudes per: ***«la Quintana, l’Hort, camp Cabirol, avellaners de sobre la Casilla, olivar de la casa Gorgs, avellaners i vinyes de la Garrofina, oliveres de la Garrofina, bosc del Torrent i la meitat de la Vinya, avui bosc, de la Maiola, hort Tancat, hort de la Paret, hort de darrere de casa Isidoro, el Campàs, hort de la casa Pau Enrani, Cua de la Baixeres, el camp Gran i les Falqueres, avui també amb camp Colomer. En aquest perímetre de terres […], hi figuren tres cases de planta baixa i pis, conegudes per casa Isidoro, Pau Enrani i Bosc del Pla.»
S’esmenta que tota la finca Santa Digna tenia «assignada per al rec eventual de les terres, aigua del torrent de la casa Santa Digna deu hores i trenta-set minuts i mig del regadiu del Bou de Llerona i de la mina Les Planes, des de l’aurora del dilluns fins a la posta de sol del dijous de totes les setmanes.»
A la mateixa escriptura es conserva un plànol il·lustratiu de la casa i dels quatre horts que hi havia al darrere, al costat del rec de Ca l’Enrani i del rec de La Riera: Campàs, hort dels Presseguers, hort de la Paret i hort Tancat, tocant el barri Dorca.
Quan parlem de la casa, la Teresa recorda com la seva mare Consol, sempre que passaven per can Pau Enrani, li deia:«Veus, Teresa, vaig néixer en aquesta casa.»
Si reculem en el temps, els pares de la Consol, Lluís Rifà i Angeleta Masnou, van viure a can Pau Enrani i van tenir 5 fills: la Teresa, la Carme, la Consol, la Rita i en Salvador. En el Padró de l’any 1936, hi figura el nom de casa Enrani. També hi consta empadronada Magdalena Masnou Pardalet. En el Padró de 1950, el nom de casa que hi consta és Pau Enranio. Hi figuren empadronats Lluís Rifà com a arrendatari i els tres fills: Salvador Rifà, Consol Rifà i Rita Rifà.
D’abans, no en sabem gran cosa i de després, sabem que va estar un temps tancada i abandonada, fins que es va reformar.
Quan els pregunto per alguna anècdota, m’expliquen que aquesta masia es va conservar gairebé per miracle, ja que en Pere Rodoreda tenia granja de porcs i quan va comprar la casa, la primera idea que tenia era fer la granja just al davant, però en aquells moments va saber que estava afectada pel Quart Cinturó i per això va fer la granja de porcs just al darrere, a prop de can Muntanyer. De ben segur, m’expliquen, que si no hi hagués hagut aquesta afectació, la masia no s’hauria conservat.
En Francesc m’explica que ara tenen la casa llogada, però que estan contents d’haver pogut conservar aquesta casa amb tants anys d’història. El lligam que els uneix amb Llerona és fort, tot i que ells no hi han viscut. S’estimen molt la casa i no sabem si els nets de la família, fills d’en Francesc i la Raquel, potser algun dia vindran a viure a Llerona perquè els agrada.
Gràcies, Teresa, en nom de la família Ganduxé Rifà, i gràcies Francesc, en nom de la família Rodoreda Pujal, per haver-nos fet de memòria del temps i d’una casa que va estar a punt de desaparèixer i que tenim el goig de veure-la tan ben conservada. Per molts anys!
Foto 4_Plànol (Plànol de l’escriptura de compravenda, any 1975)
Montserrat Pocurull Roca