R3
Hom pot pensar que hi ha poques obres que s’esllangueixen més en el temps que la Sagrada Família. Doncs a casa nostra en tenim una d’aquelles que marquen una era; de les que se’n parla des de fa dècades… Que venen del mil·lenni anterior, vaja. Estem parlant òbviament del desdoblament de la línia R3 de rodalies i que es va començar a executar la passada tardor.
Que una única via era un perill ja es va fer ben palès en aquell desafortunat i tràgic accident del 1979, que encara avui molts recorden. I també era una demanda veïnal dels milers d’usuaris d’aquesta línia que, any rere any, veien com els trajectes s’allargaven eternament i que les incidències a la línia es succeïen dia sí i dia també per tots els motius imaginables.
Els rumors sobre la possibilitat d’executar el desdoblament de la línia s’han allargat durant anys i panys però mai s’acabaven de materialitzar, qui sap si perquè no hi havia els recursos o si perquè, malgrat les declaracions públiques, no era una prioritat política. Finalment, però, sembla que ara va de veres i les obres ja estan en marxa. Unes obres que estan causant importants molèsties. Entre d’altres, la interrupció del servei durant mesos amb l’intent de compensar-lo amb un servei d’autobusos que, a l’hora de la veritat, ha estat del tot insuficient. Unes obres que continuen, per exemple al carrer Sant Isidre i també a tocar del pont dels Gorchs i que s’ha endut per davant -i no sense polèmica- la masia centenària de Can Rajol de Llerona.
Ens atrevim a dir que la majoria dels ciutadans estan a favor d’aquest desdoblament i que s’armen de paciència i comprenen les afectacions que produeix com un mal necessari. Però també cal demanar una mica més de cura per part de les autoritats i els responsables de les obres a l’hora de tractar els usuaris. El desdoblament genera un impacte important en la vida de moltes persones i a vegades no sembla que tothom en sigui del tot conscient.
Algun dia escriurem una editorial commemorant l’efemèride de l’anhelat desdoblament i potser no recordarem el viacrucis que haurem passat i del qual encara hem de patir l’última etapa. Serà benvinguda i ben merescuda!