Ha mort la Maria Gaja. Per a qui no l’hagi conegut, era una de les mestres i pedagogues de més anomenada al nostre país. En els últims anys de la dictadura, va abraçar els moviments de renovació pedagògica. No podia ser que el sistema educatiu només fomentés la memorització. Calia que els infants també entenguessin allò que estudiaven i fomentar la comunicació entre el mestre i l’alumne. I tanmateix mai va abandonar la creença que una bona educació no era possible sense certes dosis de disciplina i sense promoure la cultura de l’esforç.
I arran d’això, no puc estar de preguntar-me si, pel que fa a l’educació, no hem perdut el rumb en aquest país. A l’escola li demanem moltes coses. Però potser hem oblidat les més bàsiques. L’escola ha de ser un espai per aprendre actituds de treball. Per aprendre a esforçar-se. Per aprendre que sovint cal seguir certes normes, encara que no ens agradin. Que l’esforç mereix una recompensa i que si no ens en sortim a la primera, cal insistir perquè de ben segur que a la segona ho aconseguirem. L’autoexigència com a actitud vital. Tan senzill i alhora tan complicat i necessari.
Lluís Giralt