La indústria estètica no és l’única que marca cànons de bellesa impossibles i exerceix pressió social al voltant del cos; la gordofòbia la trobem a tot arreu. Encara que ara sembla haver-hi una mica més de representació de cossos naturals sempre trobem comentaris dient que qualsevol aparició d’aquests és fer apologia de l’obesitat. Aquesta lluita arriba fins a la salut pública, a la qual pots acudir per problemes no relacionats amb el pes i la solució que proposen tendeix a ser que t’aprimis.
Mentre tot això succeeix, continuem tenint exemples a la televisió que ridiculitzen els cossos grossos. I si parlem de cinema o sèries, només els hi trobem com a personatges secundaris i la seva trama més rellevant amb la història principal és que algú ha exercit algun tipus de violència contra aquests. Pràcticament enlloc no hi ha referents de cossos grossos i que es mostrin sentint-se bé. L’acceptació de tota mena de cossos en la societat comença perquè ens conscienciem i així exigir representació tant en la moda com en mitjans audiovisuals. Trencar amb aquests cànons comença en cadascuna de les persones, mostrant-nos còmodes i sense complexos.
Raúl Fuente Martínez
Associació Mirall. Feminisme d’Acció Social.