Soc un golafre, m’agrada menjar de tot i en abundància, no tinc cap filtre d’ençà que vaig deixar el veganisme fa uns anys. Tot i així, quan viatjo, sempre perdo pes, ja ho diu la meva mare i no li falta raó.
I és que no és gens fàcil aconseguir la ingesta necessària per compensar el desgast que suposa caminar 20 o 25 quilòmetres cada dia, i tot es complica encara més quan la ruta requereix autonomia durant diversos dies, ja que el pes que s’ha de carregar a la motxilla fa la marxa molt feixuga. La clau és, per tant, optimitzar la relació calories-pes de la càrrega.
A la meva bossa del menjar ho tenen pelut per entrar-hi els aliments per sota de les 400 kcal/100 g, tot i que també em permeto coses que m’agraden al marge de les consideracions pràctiques. Els aliments que no acostumen a faltar-hi són: mantega, fruits secs, xocolata, galetes, formatge, porridge o cous-cous, entre d’altres. Menjo fruita i llegums al sortir del supermercat i carn o peix quan puc fer foc per cuinar-los, però gairebé mai els carrego. I, es clar, cada país és diferent, a Grècia em menjava les olives a cabassos, a Alemanya els pastissos, a Kosovo menjava sudzjuk per esmorzar i per berenar i a Albània, cada dia em cruspia un burek, una delicatessen molt popular als balcans.
El pressupost i la calor també juguen el seu paper a l’hora de fer la compra. El primer estiu vaig aprendre que no és bon negoci passejar el formatge i la xocolata a 34 graus de temperatura pel sud de Portugal.
Quan faig nit en un alberg o en un hostel no deixo passar l’oportunitat per preparar-me un rissotto o una truita de patates; cuinar amb més estris que el meu fogonet a gas i la petita olla és un autèntic plaer. Quan em conviden a menjar mai dic que no i, de tant en tant, també em permeto el luxe d’anar a un restaurant i tastar la cuina típica del lloc pel que transito. Però és ben cert allò que s’acostuma a dir: com a casa no es menja enlloc, que ja ho diu la mare, també, i tampoc li falta raó. Per cert, tant parlar de menjar, no us fa venir gana? A mi, sí! Bon profit.
Tino Gómez