Aquesta vegada, per diversos motius, no he tingut massa temps per escriure aquestes quatre ratlles, que gustosament i de manera regular, faig per aquesta revista. He fet la prova i no me n’he sortit i he demanat al ChatGPT que m’ajudés. Sabeu què és el “ChatGPT”? Us adjunto la seva definició segons Wikipèdia:
“ChatGPT es un prototipo de chatbot de inteligencia artificial desarrollado en 2022 por OpenAI que se especializa en el diálogo. El chatbot es un gran modelo de lenguaje, ajustado con técnicas de aprendizaje tanto supervisadas como de refuerzo. Se basa en el modelo GPT-4 de OpenAI, una versión mejorada de GPT-3.”
Habitualment es coneix com una eina d’ intel·ligència artificial que t’ajuda a fer qualsevol cosa: treballs de l’institut, textos, dibuixos, fotografies… Només li has de demanar i, a una gran velocitat, ho assoleix, i d’una manera millor que un ésser humà.
Aquest cop, per curiositat i manca de temps , he demanat al ChatGPT que m’ajudi a fer un breu text amb temes de les Franqueses, crítica, ironia i qualitat.
El que ha sortit no us ho comparteixo. Ha estat una mena de barreja esquizofrènica entre paisatge, indústria, política, serveis, esports… Gairebé no s’entenia res. Hi mancava coherència, ritme, estil, figures literàries… Tot el que fa que la literatura sigui literatura i no només lletres i frases sobre un paper.
Us recomano que feu l’exercici i sigueu crítics. Jo, personalment, hi he trobat a faltar la mà de l’home. La seva creativitat, la seva aportació… El que ens fa humans i artistes.
En definitiva, la intel·ligència artificial m’ha decebut. Potser per això, per artificial. O potser ha estat per la dificultat de donar coherència a tots els ítems que li he donat: Les Franques, natura, esports, serveis i, sobretot, política.
No ho sé, potser ho torno a provar, però aquesta vegada agafaré butlletins municipals o buscaré informació a les xarxes socials. Santa paciència.