Abans d’escriure aquest article per a la revista Garbuix he rumiat molt. Habitualment escric d’una manera força impulsiva, però aquest cop se m’han generat molts dubtes. Dubto si la temàtica té prou categoria, pes i qualitat per dedicar-li el meu temps i l’espai d’aquesta secció de columnes. Però, finalment, com podeu deduir, l’he escrit.
Si m’heu llegit alguna vegada, sabeu que sóc observador i em fixo en allò que surt del que és habitual. I això, és el que m’ha passat aquesta tardor.
A Corró d’Avall han aparegut multitud de pintades força maldestres amb forma de penis. Quan dic maldestres, és perquè semblen fetes per una mà infantil o poc hàbil. Intenten imitar els genitals masculins, però amb poc èxit. No m’hagués cridat l’atenció si ho hagués vist una vegada, però han estat força vegades. A vàries parets de cases privades, llocs públics i al vell pont de ferro blau de prop de la zona esportiva. Aquesta em va fer mal… ho reconec. Molts, segurament, també les heu pogut veure.
No crec que l’artista fàl·lic llegeixi aquest article (o qualsevol altre text, pamflet, llibre…), però només li voldria recomanar humilment un cosa des del respecte cap a la seva obra. Els traumes, obsessions o aspectes psíquics, emocionals, personals o socials, s’han de treballar on toca. Molt possiblement en el seu cas, el lloc adient seria un psicòleg, psiquiatre o terapeuta sexual. No són les parets del nostre poble el lloc on treballar aquestes petites tares mentals que, per altra banda, tots arrosseguem d’una manera o altra. Veure les teves obres d’art escampades per tot el poble, no t’ajudarà a superar el teu trauma; potser te l’amplifica.
I això em porta a permetre’m multiplicar aquesta reflexió cap a altres veïns i veïnes. Les coses individuals, teves o dels teus, no han d’empitjorar l’espai i entorn col·lectiu dels altres. Poso alguns exemples: les defecacions i miccions dels teus millors amics domèstics, no les hem de compartir amb tot el poble; els teus mobles vells i trastos no s’han de deixar on i quan no toca; el teu cotxe no pot estar parat al mig d’un pas de vianants generant perill als teus veïns; no pots anar amb el teu patinet elèctric per la vorera a 40km/h; les teves burilles o clofolles de pipes no han de deixar rastre del teu moment de plaer; quan miris un vídeo amb el teu mòbil, pensa que si ho fas a tot volum, potser molestes algú… Sembla fàcil no? Treballem i superem els nostres traumes, mandra física o existencial. Superem el nostre egoisme, el nostre individualisme. Escapem de les nostres merdes… o tots acabarem sent l’artista fàl·lic.
LLETRAFERIT