Ja fa temps que se senten veus dient que es publiquen massa llibres, lectors que es queixen que no es poden llegir tots els títols que surten al mercat i, fins i tot, llibreters que s’exclamen que no tenen temps ni d’obrir les caixes de llibres que els porten editors i distribuïdors. Què passa? Doncs que cada vegada hi ha més gent que escriu. Això, en principi, no és un mal senyal; és un signe de cultura perquè per escriure mínimament bé s’ha d’haver llegit i per escriure bé cal haver llegit molt.
Les queixes sobre que es publica massa em semblen poc fonamentades. De primer, perquè qui sap triar trobarà el llibre que necessita per distreure’s o per aprendre; no crec que li facin nosa els llibres que no ha triat. El qui s’atabala amb tants llibres pot demanar consell. Per això tenim els llibreters, els bons llibreters i llibreteres. També hi ha els bons prescriptors, siguin llibreters, crítics literaris o bons amics ben informats. Compte, però, amb les ressenyes interessades, les que paga l’editor, l’autor o el distribuïdor o alguna mà que amaga interessos que poden ser molt diversos. Ara bé, no hi ha excusa per no llegir.
Josep M. Boixareu Vilaplana. Llerona