A finals de febrer de 2020 en Tino Gómez, veíde Corró d’Avall, va començar a caminar ambl’objectiu de fer la volta al món. En aquestasecció fem un tros de camí al seu costat icompartim les seves vivències i reflexions
ETAPA 3: ESLOVÈNIA, AGOST DE 2022
Felicitat. És un dia esplèndid. Són les quatre de la tarda i estic baixant del Triglav, cim del petit país situat a l’extrem oriental dels Alps. Puc percebre la màgia d’aquest indret: lluents llacs, frondoses valls, magnífiques crestes i, a tocar, les impressionants parets verticals de roca calcària. Tot plegat, un autèntic plaer sensorial. A mig matí he conegut en Marco, un alegre austríac amb qui comparteixo passió pels viatges i la natura. M’ha deixat una corda i un mosquetó per assegurar el tram final d’aquesta singular ascensió. L’hem gaudit plegats com si fóssim nens.
En solitari i extasiat per l’entretingut descens començo a planificar els propers mesos: giraré nord-est cap a Polònia i, a l’octubre, viraré sud-est fins les càlides costes turques abans no m’enxampi l’hivern continental.
Sota la curiosa mirada d’uns simpàtics isards i enmig d’un preciós però exposat pas, el meu peu esquerre queda atrapat dins d’una escletxa, precipitant el meu cos cap al buit, cap al no-res. Instintivament recupero l’equilibri i, en fer-ho, noto un inapel·lable i revelador crec a l’interior del meu genoll. He salvat 3 metres de caiguda i potser una desgràcia major, però ploro desconsolat. Tristesa.
Em va atrapar la pandèmia tot just tres setmanes després d’iniciar el meu viatge, d’un dia per l’altre ja no podia viure al carrer. Uns mesos després estava prohibit creuar fronteres, més tard les PCR i quarantenes van ser obligatòries a molts països i, tot sovint, era impossible trobar allotjament. El brèxit em va dificultar l’entrada a Escòcia i la primavera del 2021 accedir a Noruega no era permès a cap estranger. França començà a demanar el pass sanitaire i vaig tornar a casa per vacunar-me. En reemprendre la marxa pretenia travessar Europa de l’est, de Grècia a Rússia, creuant les antigues repúbliques soviètiques i arribar a Moscou. Sense comentaris.
Així que no, aquesta no és la primera vegada que haig de canviar els plans i fer front a una situació inesperada.
El matí posterior a l’accident no podia posar el peu a terra i, malauradament, havia d’interrompre el viatge en un moment especialment dolç, després de gairebé 14.000 quilòmetres a peu, per 24 països, en 2 anys i mig. La història de l’ésser humà és de contínua adaptació, de fet, considero els imprevistos com una gran oportunitat per créixer. Així que m’ha tocat aturar-me per recuperar-me i, si tot va bé, tornar a peu de sender.
Tino Gómez