Va créixer a Bellavista, però amb 16 anys va marxar a viure a Nova York, on treballa com a taxista.
En Yahaya, que ara té 30 anys, viu a Nova York des que en tenia 16. Com ell diu, porta més temps allà que aquí. Es va criar al Barri Bellavista, però una visita a un seu oncle el va animar a provar sort a la Gran Poma. Viu al districte de Queens, on des de fa poc treballa com a taxista; una feina que li permet conèixer molta gent i de la qual en parla amb passió. Nova York, una ciutat plena de llum, però també d’algunes ombres.
A quina zona de Nova York vius?
Visc al barri de Queens.
Com va sorgir la idea d’anar-te’n als Estats Units?
L’any 2008, quan tenia 16 anys, vaig venir aquí a visitar un meu oncle. Em va agradar i m’hi vaig quedar per estudiar. Després, al cap d’un temps vaig aconseguir la meva primera feina. Ara porto més anys vivint aquí que a Espanya. Al principi em va costar acostumar-m’hi, però em sento com a casa.
De què treballes?
Actualment treballo de taxista, però no de “taxis grocs”, sinó dels que demanes mitjançant algunes aplicacions. Treballo a la tarda i a la nit; des de les 16 hores fins al matí. M’agrada molt fer aquesta feina en una ciutat tan gran i amb tanta diversitat.
Quines altres feines has fet?
Durant un temps vaig estar a la fàbrica on treballava el meu oncle, però sobretot he treballant en restaurants.
Et planteges deixar el taxi?
No, ara mateix no. Tot just acabo de començar i no em veuria fent una altra feina. Treballo d’autònom per a les aplicacions Uber i Lyft.
Com és això de treballar de taxista en una ciutat tan gran?
No és fàcil. Necessites que la Comissió de Taxis i Limusines et faci una llicència. Tothom que vol treballar de taxista ha de tenir aquest document. I els autònoms, a finals d’any, hem de pagar els impostos.
Per què els taxis de Nova York són grocs?
No sabria què dir-te. Però, per si no sabeu, a Nova York també hi ha taxis verds des de fa uns anys. I és que els grocs només volien treballar al barri de Manhattan i no estaven disposats a anar als altres districtes. Els taxis verds no poden treballar al centre de la ciutat; només hi poden entrar per deixar un passatger, però no poden recollir-ne cap per portar-lo a un altre lloc.
Ens expliques alguna anècdota que hagis viscut amb algun passatger?
Acabo de començar, però he conegut molta gent. Sovint pugen molts passatgers llatins al cotxe i quan els sento parlar en castellà i els responc en el seu idioma, es queden sorpresos, flipant. Llavors els explico que vinc d’Espanya, que vaig néixer allà i que vaig arribar aquí molt jove. He fet molts amics.
Com és això de viure en una de les ciutats més poblades del món?
És una experiència molt bonica. Aquí hi ha molta diversitat i és una cosa que m’encanta. A Nova York hi ha de tot i hi pots trobar tot allò que busques.
Quina sensació vas tenir quan vas arribar en aquesta ciutat, on els edificis gairebé no deixen veure el sol?
Al principi m’atabalava una mica, la veritat, perquè mai havia viscut en una ciutat tan gran. Però m’hi vaig acostumar, clar.
Què ens recomanes visitar a Nova York que no surti a les rutes turístiques convencionals?
Hi ha molts llocs a part de Manhattan. Per exemple, alguns parcs com Little Island, que no fa gaire que han inaugurat. O fora de Manhattan hi ha Staten Island, una part molt bonica de la ciutat però que fins i tot molta gent d’aquí no coneix.
Què ens recomanes menjar?
Aquí es pot menjar de tot. Pots trobar menjar italià, africà, mexicà – als americans els agrada molt- …
Hi ha tanta delinqüència com ens expliquen els mitjans de comunicació?
Sí, existeix realment. Potser no n’hi tanta com abans, però n’hi ha. Crec que és un problema general del país. Als Estats Units la delinqüència és un fenomen cultural i no es pot comparar amb Europa; és un altre món. Aquí hi ha moltes bandes i pots estar caminant pel carrer i rebre una bala. Cada any moren persones totalment innocents.
L’has viscuda directament aquesta delinqüència?
Sí. Durant un temps, en un dels restaurants on vaig treballar, vaig haver de trucar més d’una vegada a l’ambulància o a la policia. He vist gent al carrer disparant i a vegades escoltes que han matat algú prop de la zona on estàs. També hi ha molts atracaments als taxistes. Però quan portes temps vivint aquí, veus tanta violència que es torna una cosa normal; ja no t’afecta.
Et planteges tornar?
No, no pas de moment. I si alguna vegada torno no serà per treballar com a assalariat, sinó per visitar la família, per fer turisme o per invertir en el meu propi negoci.
Trobes a faltar alguna cosa de Catalunya?
Catalunya, m’encanta. Té moltes coses bones i moltes altres a millorar, però crec que la gent no valora el que té: la sanitat, la seguretat del país, els transports públics… Els Estats Units, per exemple, tot i ser el país més ric del món, no té un bon sistema de transports; és molt millor el de Catalunya.
Els Estats Units continua essent la terra d’oportunitats que ens havien dit?
Sí, ho continua essent!