Ja s’acosten! Ja venen! De fet, algú diria que ja són aquí. I no són les vacances, no! Són les eleccions municipals. En realitat encara falta gairebé un any perquè ens convoquin a les urnes, però la maquinària dels partits ja s’ha posat en marxa. De ben segur que us n’heu adonat.
No heu notat un increment desmesurat de la propaganda partidista? No heu detectat que els nostres polítics s’esforcen a sortir encara a més fotos? No teniu la sensació que ara arriben notícies a tort i dret del que fan uns o deixen de fer els altres? No us heu adonat com -de manera desacomplexada- alguns partits promocionen les seves sigles mitjançant activitats pagades amb diners públics?
Segur que sí. Per no parlar que, casualment, enguany el pressupost municipal creixerà un 24,7 % i destinarà més de 9 milions d’euros a inversions! Poca broma! Ni el coronavirus ni la crisi de la guerra d’Ucraïna semblen afectar les finances municipals. La proximitat de les eleccions actua com a vacuna davant qualsevol previsió de contenir la despesa. I ja us podeu anar preparant per a successives inauguracions en les dates immediatament anteriors als comicis.
Es tracta d’un ritual que es repeteix cada quatre anys. Passa aquí i malauradament també passa a d’altres municipis; els diners i les necessitats dels ciutadans queden subordinats als càlculs electorals que fan els governants i a les seves estratègies publicitàries. Tots sabem que no és correcte administrar els recursos d’aquesta manera, però ningú s’atreveix a posar el cascavell al gat. Prepareu-vos doncs perquè la bústia se us ompli de publicitat, ja sigui institucional o dels propis partits. I esmoleu l’esperit crític, perquè la batalla serà dura i de ben segur que cap dels actors principals hi escatimarà energies.
Per cert, un cop aclarit que Francesc Colomé aspirarà a la reelecció i que en aquesta ocasió ERC es presentarà en solitari, encara queden algunes incògnites per resoldre. Per exemple, la identitat del candidat (o potser candidata) del PSC. O si tindrem una llista de Vox a més de la del PP i Ciutadans. O si, com en d’altres ocasions, sorgiran candidatures independents més enllà dels partits tradicionals.
Preneu paciència que tot plegat se sabrà aviat. Prepareu crispetes i agafeu una bona cadira per observar el que vindrà. Els propers mesos n’anirem parlant.