Des de baix, albirem dalt de la serra,
com ressegueix l’horitzó del llevant;
vora la riera, l’eixuta terra
espera ja la pluja saciant.
Com finestres en capses de llumins,
observades amb atenció plena;
com cucs que recorren sovint camins,
trens passen a redós de la carena.
Enfilem camí amunt on observem
cavalls, ramats i alguns més animals;
sense barreres, lliures avancem,
seguint aquestes tutes naturals.
Descobrim velles cases de pagès,
i d’altres reconstruïdes fa poc,
un ventall ben variat i divers,
que fa esdevenir l’excursió en joc.
Manel Mateo