Doncs ja estaria. Resulta que com que els estudiants de Catalunya tenen un nivell de català que el mateix Pompeu Fabra envejaria, en detriment del castellà, que pobre canalla, gairebé no l’entenen i, per descomptat, no el saben escriure, doncs l’hem de reduir dels plans d’educació. Hem de fer que l’alumnat de Catalunya conegui millor la llengua “pàtria”.
I jo, personalment, no hi estic d’acord. Quan veig gent jove, amb carrera universitària, que tant parlant com escrivint fan unes faltes d’ortografia i de gramàtica que fan mal a la vista, m’esgarrifo. Com pot ser que els que vam estudiar al postfranquisme, amb uns ensenyaments que, llavors sí, eren meitat en català, meitat en castellà, depenent del professorat, tinguem millor nivell que el jovent d’avui en dia? I no s’hi val a dir que majoritàriament miren continguts en castellà (ja sabeu, sèries, youtubers, etc.). Abans només teníem 2 canals de televisió, gairebé exclusivament en castellà (encara sort que ens van deixar tenir el circuit català de televisió).
Pot ser que part d’aquesta manca de coneixements sigui el poc valor que se li dona a l’ensenyament? O sigui, és important tenir títols, quants més millor, però un cop els tens, oblides el que has estudiat i au, a seguir. O potser és que no tenim vergonya pròpia alhora d’escriure?
De debò, no és tan complicat. Les normes d’ortografia són gairebé les mateixes en català que en castellà i, si som bons per aprendre la fonètica anglesa, francesa, xinesa o àrab, també ho som per aprendre la catalana.
Guillem Anton