L’Eduard és, possiblement, l’enveja de tots aquells i aquelles que es consideren viatgers. És un jove de 22 anys, veí de les Franqueses i cuiner del restaurant can Gallina de Granollers. Poc abans de Nadal va canviar temporalment la seva residència a Corró d’Avall per la Base Antàrtica Joan Carles I, on treballa de cuiner. Ara, el paisatge que l’envolta és una glacera i els seus veïns són els pingüins i les foques marines. I malgrat que no hi ha anat a fer turisme, considera que és la millor decisió que ha pres mai.
Com va sorgir l’oportunitat d’anar a treballar a la Base de l’Antàrtida?
A través d’un excompany de feina. Ell coneixia l’anterior cuiner i quan va saber que aquest i el seu company abandonaven el projecte, va pensar en mi per a la vacant de segon de cuina de la base.
Davant l’oportunitat, t’ho vas pensar gaire?
Sincerament, no gaire. Crec que és una oportunitat única, i no la podia deixar escapar.
Quan vas marxar?
Vaig sortir de Barcelona el 13 de desembre amb avió. El trajecte va ser Barcelona-Madrid-Santiago de Xile-Punta Arenas; en total 34 hores de viatge. A Punta Arenas vaig agafar un últim avió fins a l’illa Rei Jorge, dins el cercle polar antàrtic. La base Joan Carles I està a l’illa de Livingstone. Vaig arribar-hi el 20 de desembre, després de fer uns dies de quarantena per protocol de la Còvid.
Quant temps t’hi estaràs?
La previsió és estar-hi tres mesos, perquè la base quedarà completament tancada a l’abril. A partir d’aleshores no hi haurà llum ni aigua. Únicament hi quedaran actius aquells projectes que no requereixen que ningú els controli.
Quantes persones conviviu a la base?
La base té una capacitat màxima per a 50 persones, malgrat que hi ha molta fluctuació de gent. Quan vaig arribar-hi érem una trentena, a inicis de febrer vam arribar a la capacitat màxima i, a la fase final, som unes quaranta-cinc persones.
Hi ha altres catalans amb tu?
Sí, som uns quants catalans. Hi ha tècnics i científics catalans que treballen per a la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) o en projectes de la Universitat de Barcelona sobre biodiversitat del fons marí de l’Antàrtida.
Quina és la teva feina a la base?
Treballo de cuiner.
Quins productes teniu a disposició i com us arriben?
Disposem de producte fresc, congelat i sec. Els productes arriben gràcies als vaixells BIO Hespérides i Sarmiento de Gamboa, un cop cada 30 dies.
Com et protegeixes del fred?
Disposem de diferents mudes. La UTM ens proporciona calçat i roba tèrmica adequada per a la climatologia. A la cuina porto la roba habitual de treball.
Quina temperatura mínima i màxima teniu?
Estem a les acaballes de l’estiu i la temperatura oscil·la entre els dos graus sota zero i els cinc graus positius.
Quantes hores de sol teniu? I com es planteja l’hivern?
Ara tenim unes 18 hores de sol. A l’hivern hi ha, pràcticament, foscor total i les temperatures oscil·len entre els 10 i els 20 graus sota zero.
A quina distància estàs del Pol Sud?
A uns 3.500 km.
Com és el paisatge?
És emocionant i bellíssim, però també aterrador. A veure si m’explico… La base es troba dins una badia, una ubicació ideal que ens ofereix una vista molt bona de la glacera. A més, estem començant a entrar a la tardor i les nevades no s’aturen. Però, alhora, no t’imagines que això és real fins que no t’hi trobes, i et sents molt lluny de casa i, fins i tot, una mica desprotegit.
Quins animals viuen a la zona?
A la platja on estem ubicats hi viuen, principalment, pingüins i foques.
Treballes tots els dies de la setmana?
Sí, treballem els 7 dies de la setmana. A la cuina som dos i no tenim un horari definit, malgrat que
hem d’assegurar que els àpats se serveixen a l’hora establerta.
Què fas en el temps lliure?
Disposo de poc temps lliure, però l’aprofito per descansar i sortir a visitar zones properes a la base. Penseu que aquí, si surts a passejar sol sempre has de tenir visibilitat de la base. Si et vols allunyar una mica més, has d’anar acompanyat i portar la ràdio per contactar amb els companys i companyes.
Com valores l’experiència?
Vitalment, la millor decisió que he pres mai. Hi ha poques oportunitats d’aquest estil a la vida i si la deixes escapar possiblement no se’t tornarà a presentar mai més.
Laboralment, no puc dir el mateix. Hi estic a gust, però són moltes hores de feina durant tres mesos seguits. T’esgotes física i mentalment. Hi ha dies que no voldries sortir del llit, pel cansament. Ara que estem arribant al final de la campanya, ho veiem una mica diferent.
Ens pots explicar algun projecte que s’estigui duent a terme a la base?
Hi ha molts projectes actius ara mateix a la base. Per a mi, un dels més fascinants ve de la mà de la Universitat de Barcelona. Són un equip de joves biòlegs marins que han vingut a estudiar els invertebrats (esponges, estrelles…).
Es respira preocupació pel canvi climàtic?
Sí i no. Malgrat que el canvi climàtic no es visualitza, sí que és cert que cada any hi ha més caigudes de blocs de gel i menys recuperacions durant l’hivern. Aquest excés de caigudes és el més preocupant. I alhora, el nivell del mar és cada any una miqueta més alt.
Com et comuniques amb la família i els amics?
A la base disposem de dos telèfons fixes per poder fer trucades internacionals i tenim una molt bona connexió wifi per poder fer ús del WhatsApp.