Des de ben petits se’ns ensenya que hem d’escollir, definir-nos, mullar-nos… Aquest fet va definint la nostra història, amb qui ens relacionem i la nostra personalitat. Hi ha nadons que prefereixen el puré de verdures i odien el peix… Nenes que prefereixen jugar a pilota a l‘hora del pati i nens a qui els agrada ballar, són feliços sentint la música i han deixat de banda altres coses per poder dedicar-s’hi.
Recordo l’adolescència com una època plena de decisions difícils i de pressió. Què hagués passat si m’hagués decantat per les ciències? I si hagués escollit francès en lloc d’anglès? I si en lloc de la carrera que vaig escollir n’hagués fet una altra de diferent? Avui potser em dedicaria a una altra professió. Potser hauria marxat a un altre país per poder treballar. I si en lloc d’haver signat aquell contracte o haver acceptat aquella oferta de treball, n’hagués escollit una altra que també tenia damunt la taula? No hi penseu a vegades?
I pel que fa a l’amor? Potser parlar d’opcions en termes sentimentals és una mica fred, però tot a la vida és economia i elecció. Segurament, en les nostres històries personals tothom ha pensat què hagués passat si amb aquella ex-parella la cosa hagués funcionat o si en lloc de convidar a sortir a aquell noi o noia, haguéssim convidat el seu amic o amiga, que també semblava molt simpàtic. No us heu preguntat mai què se n’haurà fet d’aquestes persones per a qui no vam apostar en el seu dia?
I si us dediqueu a la selecció de personal o a entrenar equips esportius, l’elecció és especialment dura. Ens passem el dia prenent decisions i descartant-ne d’altres.
En l’àmbit del consumisme capitalista que ens ha tocat viure, hi ha una falsa sensació de poder. Per exemple, quan decideixes comprar-te un cotxe utilitari i elèctric negre en lloc d’un híbrid blanc. Quan decideixes anar de vacances a una illa o decideixes que aniràs a la muntanya…
També hi ha decisions que no tenen opció. Quan hem de defensar de la violència a qualsevol persona, quan cal protegir a la nostra gent gran i als nostres menors. Quan un ajuntament hauria de defensar el seu poble i la seva gent de la contaminació acústica i ambiental que pateixen per la proximitat de polígons industrials i indústries contaminants. Quan hi ha injustícies socials que cal denunciar. Quan cal solidaritat per ajudar a gent i col·lectius que ho necessiten. En aquests casos no hi ha elecció. Es fa el correcte i no hi ha opcions descartades. L’únic que s’ha de descartar és el no fer res.
Les opcions descartades són totes aquelles que queden enrere, en una bossa gris del que no va ser, del que mai va ser, però a vegades apareixen per fer-nos pensar si el que vam triar va ser el millor. La vida és anar avançat a base d’eleccions, a base de lluites i riures, a base de no mirar massa enrere per tirar cap endavant i d’anar ajudant a què els altres també prenguin bones eleccions.
Lletraferit