Què passa amb la Sanitat?
L’altre dia vaig anar al CAP i hi havia més gent al carrer, fent cua, per consultes al taulell, que gent dins passant visites. Amb el fred que feia!!!
Per què no deixen esperar dins als bancs? I han d’esperar fora. Potser es posen més malalts!!!
Diuen que els metges van saturats, però jo aquell dia vaig veure un munt de gent al taulell i a fora al carrer; i a dins, només un parell de persones esperant davant d’una porta d’un total de 18 portes a tot el CAP i diversos metges passejant pels passadissos tranquil·lament. Jo no vaig percebre cap estrès en els metges més aviat en la gent que s’acumulava al taulell i aquesta situació no és esporàdica sinó un dia darrere l’altre. No veig que sigui una situació normal.
Una altra cosa. Com pot ser que per un problema dermatològic (se m’obren esquerdes a la punta dels dits i em fa força mal) vagi tres cops al CAP i cada vegada trobi un metge diferent i em receptin tres pomades diferents amb un resultat nul les tres? I quan els demano que em derivin a l’especialista, al dermatòleg, em diuen que sempre ha de ser el meu metge de capçalera el qui ho faci, però resulta que aquest sempre està de baixa. I així 6 mesos.
Diuen que tenim una de les millors sanitats públiques del món, però jo discrepo bastant. O a la resta del món estan molt malament.
Per la meva experiència que no és poca, no veig una sanitat que procuri per la salut dels pacients, sinó només per complir l’expedient i tirar pilotes fora i rentar-se les mans. Sense cap mena d’implicació per resoldre el problema que li planteja el pacient. Metges que et recepten sense revisar-te. I moltíssimes baixes dubtoses entre el personal sanitari. Metges bàsicament.
Ja sé que estem sota la influència de la COVID, però crec sincerament que les altres malalties haurien de portar un camí paral·lel. No pot ser que un traumatòleg es vegi influenciat per la COVID o una ressonància magnètica es retardi pel mateix.
Penso que sí, que la pandèmia ens ha afectat bastant, però no ha de servir perquè tota la sanitat vagi malament; no pot ser que els malalts de càncer no s’atenguin o que es retardin les operacions de columna, per exemple. Perquè els metges no solucionen problemes??? Perquè els metges perpetuen les malalties: “Aquesta operació ara no que ets massa jove”. I després: “Ara no que ets massa gran!”
S’estalvien operacions. Retallen pressupost amb els anys de patiment de molts pacients. Per això afirmo que tenim una sanitat pública insana i que es tendeix a afavorir la sanitat privada a la qual no podem accedir els humils. Volem una sanitat com la dels Estats Units o una sanitat més humana i de servei als ciutadans?
Diem sempre que la nostra sanitat és molt bona. Aplaudim els sanitaris per la seva feina i és veritat que pel tema COVID s’han posat les piles, però les altres molèsties i malalties les han deixat de banda. I l’actitud dels metges des de fa temps és molt acomodada a complir protocols i pressupostos interns; deixant de banda, com a últim mico als usuaris i els pacients.
Hauríem de canviar el model, no?
Xavier Rosell