Les cuques de llum, també anomenades lluernes o marietes de llum, són insectes de l’ordre dels coleòpters, és a dir escarabats. Pertanyen a la família dels lampírids que, com el seu nom indica, són aquells insectes que poden emetre llum des del seu abdomen.
Cada cop costa més veure cuques de llum perquè cada cop n’hi ha menys en el planeta, inclòs a Catalunya. Aquest és un fet preocupant ja que les cuques de llum són bioindicadors, el que vol dir que són molt sensibles als canvis del medi com per exemple la disminució de la biodiversitat (destrucció d’hàbitats, ús indiscriminat de plaguicides i de pesticides…) o l’escalfament global.
A Catalunya n’hi ha set espècies autòctones i una procedent d’Amèrica. Les cuques de llum viuen a marges de camins, entre les herbes o sobre les pedres, sobretot allà on hi ha cargols i llimacs ja que són l’aliment de les larves. Els mascles i les femelles són molt diferents. Mentre el mascle mesura menys de 2 cm i té èlitres com els escarabats per a protegir les ales que li permeten volar, la femella mesura uns 4 cm, té el cos inflat, no té ales però fa llum. A l’hivern les cuques de llum entren en hivernació, però la majoria d’espècies estan actives a partir de juny.
Per emetre la llum no cremen res ni desprenen calor, sinó que produeixen un tipus de llum freda que s’anomena bioluminescència i que es genera quan s’oxida la luciferina, un compost proteic que tenen dins del seu cos. Cada cuca de llum produeix un color diferent i emet aquesta llum per atreure algun mascle volador. A més a més, les larves de les cuques de llum també fan llum, però no per atreure els mascles sinó per a què ningú se les mengi, imitant el que fan els animals perillosos que tenen colors lluents per avisar que són perillosos. A les cuques de llum no se li coneixen animals que se les mengin ja que tenen en el seu cos substàncies repel·lents que els donen molt mal gust si algun depredador se les vol cruspir.
Per tal de conèixer i estudiar l’evolució de les poblacions de cuques de llum a Catalunya, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) va crear el grup de treball Cucadellum (www.cucadellum.cat) impulsat per naturalistes i entomòlegs de Catalunya. Així que ja ho sabeu, si trobeu cuques de llum pels entorns naturals de les Franqueses, poseu-vos-hi en contacte i els comuniqueu les vostres troballes. De ben segur que ho agrairan!
Olga Alcaide (Biòloga)