Com els ha influït als nens de l’escola Joan Camps aquesta epidèmia?
Al 31 de desembre de 2019, la Comissió Municipal de Salut i Sanitat de Wuhan, va informar sobre un grup de 27 casos de pneumònia d’etiologia desconeguda. Es tractava de la covid-19 un virus que afecta els pulmons, la mortalitat infantil d’aquest virus és molt baixa però no passa el mateix amb els adults. A Espanya va arribar entre el 14 i el 18 de febrer i en un mes i exactament el 15 de març va començar el confinament nacional.
El confinament va durar aproximadament 99 dies, en aquest període, els infants van estar a casa sense poder sortir al carrer, no podien fer via a l’escola o a fer extraescolars com anar al club de futbol. Això ha provocat algun trastorn psicològics o físics? Per això, hem fet algunes entrevistes a famílies, també a docents i nens de l’escola Joan Camps i Giro a Bellavista.
Segons el primer estudi fet a l’Estat espanyol, anomenat ‘’Efectes psicològics immediats de la quarantena per Covid-19 d’Itàlia i Espanya’’, que tracta sobre els efectes psicològics en els nens i les nenes durant el confinament. El 89% d’infants i adolescents presenta alteracions en el comportament i la salut emocional. Durant la restricció, els nens esmenten diversos problemes, com, dificultats per concentrar-se, se sentien més avorrits del que era habitual i estaven més inquiets i irritables, molt més dependents del pare i la mare, més enfadats i intranquils quan algú sortia de casa, tenien més problemes de comportament, menjaven més del que era habitual, por a dormir sols i van presentar menys entusiasme en fer activitats habituals.
Diversos pares afirmen que els nens donen senyals d’aquests problemes, han observat que els nens empitjoren en l’àmbit de rutines i hàbits, dormen i mengen pitjor, alguns fins i tot es tornen a fer pipí a sobre, tenen més ansietat per separació, això si parlem dels més petits, en una franja d’entre 3 i 6 anys. Els més grans, presenten conductes no molt habituals, al tornar del confinament van presentar baixades en el rendiment escolar, molts es rebutgen a fer tasques domèstiques, es comuniquen molt menys etc..
Hem preguntat als professor de com van donar la notícia de que els alumnes estarien dues setmanes a casa, ells van esmentar que ‘’estaven molt feliços i fins i tot alguns van plorar perquè pensaven que mai més veurien als seus companys’’, afirma Douaa Boukhzar, exalumna de l’Escola Joan Camps i Giro.
En el confinament els professors van estar molt actius en el classroom ja que no volien que els alumnes s’oblidessin del temari estudiat perquè fos més fàcil al tornar a l’escola seguir amb l’aprenentatge habitual. Els docents s’havien assabentat que els nens estaven molt avorrits, que estar tant temps a casa perjudicaria molt l’entreteniment de l’infant, per això van intentar assignar tasques més entretingudes i diverses, segons Mariona Carmona, professora del Joan Camps.
Afirma una professora de pràctiques, Ainoa Castillo, que l’afectació de la pandèmia ha estat ‘’un desastre’’ en la introducció a l’aprenentatge, ja que no s’han pogut integrar amb normalitat al centre com altres anys, i no s’han pogut relacionar bé amb els companys, això ha fet que aquest any la seva comunicació amb els altres empitjori, i no només això, també ha empitjorat la seva capacitat de concentració a classe o al fer qualsevol tasca.
La pandèmia ha afectat tant psicològica com físicament a gairebé tots els infants de l’escola, els canvis són molt diversos i diferents. Al principi els nens no s’ho van prendre seriosament, a mesura que el temps transcorre, els hi va començar a sorgir la por de no tornar mai més a l’escola. A l’hora d’integrar sé un altra vegada els nens, hi van tenir moltes dificultats, alguns eren irreconeixibles per el seu comportament i el seu canvi físic, que majoritàriament era negatiu.
Adnan Boukhzar i Iker Rodríguez