En la societat tradicional, la cura de les persones grans era una obligació de les dones, una feina fora del mercat, no remunerada. Amb la incorporació de les dones a l’economia productiva i la nuclearització de les famílies, s’ha evidenciat la necessitat d’aquesta feina, invisibilitzada com totes les tasques no productives, i ha entrat al mercat. Ara entenem que s’ha de pagar, però continua sent una feina marginal, temporal, exercida per dones, majoritàriament provinents de societats tradicionals i d’economies desfavorides, que treballen en condicions precàries.
La pandèmia ha fet emergir de manera sagnant els dèficits del model actual, que manté la continuïtat per inèrcia i per interessos, però van sorgint experiències de models diferents i de gestió pública.
La diagnosi prèvia al pla de salut del municipi evidencia un augment de la gent gran a les Franqueses. Davant d’aquesta realitat, cal estudiar les necessitats presents i futures, i buscar-hi solucions, perquè no hi ha un únic model d’atenció a la gent gran i perquè aquesta atenció sigui de qualitat, ha de cobrir les necessitats bàsiques de salut i alimentació, però també les de relació familiar, social i comunitària, i per atendre-les cal voluntat i imaginació, però cal sobretot parlar-ne.
Maria Forns
Regidora de Sal – CUP a l’Ajuntament de les Franqueses