Durant les darreres setmanes s’ha vist un trànsit de persones gairebé incessant al voltant del CAP de Can Prat. Cues i cues de gent vinguda d’arreu que s’han acostat al nostre municipi amb l’únic objectiu de rebre una punxada, desitjada per a la majoria, i temuda per uns quants. Persones que sovint se les pot reconèixer pel seu posat despistat a la recerca d’un ambulatori que, en la majoria de casos, és la primera vegada que l’han sentit anomenar.
Corró d’Avall s’ha convertit durant uns dies en un punt d’atracció turística; “turisme sanitari” en dirien alguns amb una certa dosi de sarcasme. Segurament mai ens haguéssim imaginat que el motiu pel qual moltes persones desfilarien pels carrers del municipi seria una pandèmia d’abast global, però aquesta és la realitat.
Hom es pot preguntar quina és la impressió que s’hauran endut aquests visitants del nostre municipi. I encara més, si la seva presència a les Franqueses s’haurà limitat al moment fugisser de la vacunació, o bé si hauran aprofitat per conèixer-ne alguna cosa més. Una passejada pel passeig dels Til·lers? Una ràpida visita a la nova biblioteca o a la plaça de l’Espolsada? Una escapada a la plaça de l’Ajuntament? És probable que no siguin gaires els que s’hagin plantejat anar més enllà de fer una parada en algun dels cafès de les rodalies de Can Prat.
El nostre és un municipi poc acostumat a rebre visitants, i potser per aquest motiu sabem treure poc profit de circumstàncies com les que s’han donat a Can Prat. És evident que les Franqueses no està cridada a ser un centre turístic de primera magnitud, però també és cert que el nostre és un municipi sorprenentment desconegut fins i tot per a molts dels ciutadans dels pobles del voltant.
A cavall de la capitalitat de comarca de Granollers i de les aigües termals i el llegat modernista de la Garriga, molts veuen les Franqueses únicament com un lloc de pas. Per no dir que la majoria desconeixen les particularitats de cadascun dels pobles que configuren el municipi. Probablement una gran part del veïnat ja es sent còmode amb aquesta situació, però alhora de ben segur que els nostres comerciants agrairien que la vinguda de visitants es repetís més enllà de l’episodi puntual de la vacunació. En aquest camp, les Franqueses encara té molt camí per recórrer.