Amb el cor i les mans ensenya aquesta tècnica d’unió amb la natura, desconeguda per a alguns i fascinant per a altres.
Una fotografia en un diari va animar a l’Assumpció Ballús, de Llerona, a interessar-se per l’ikebana, una tècnica floral japonesa de tradició mil·lenària. Al principi només buscava “una activitat bonica” pel temps lliure, però aviat es va convertir en la seva gran passió. Com que no coneixia la tècnica, va anar a Barcelona per formar-se. I tant n’ha après que des de fa 10 anys gestiona l’Escola Wabi- Sabi a Corró d’Avall, un dels centres de referència de l’ikebana arreu del país. Ara ens explica en què consisteix aquesta tècnica tan poc coneguda com fascinant.
Què és l’Ikebana?
Es diu que és “art floral japonès”. Aquesta definició ens dona una idea ràpida, però no abasta tota la subtilesa d’aquesta disciplina. El seu nom original és “kado”, que vol dir: “el camí de les flors”. És un camí espiritual o filosofia de vida a través de les flors, de la natura.
I com vas iniciar-te en aquest món?
Em vaig apuntar a fer classes perquè havia vist una fotografia en un diari i vaig pensar que seria una activitat bonica i interessant per ocupar alguna tarda lliure. Qui m’havia de dir llavors que m’acabaria apassionant!
I qui te’n va ensenyar?
La meva mestra ha sigut la Reiko Ishimatsu. I encara ho és! Un mestre ho és per sempre.
Explica’ns, com va néixer aquesta tècnica?
Decorant els altars budistes amb flors. Nosaltres també decorem les esglésies amb flors. Però, al Japó van anar més enllà i observant la natura varen desenvolupar no solament la tècnica sinó la filosofia de l’ikebana. Havia de ser així tenint en compte que són xintoistes i sempre s’han sentit part del món natural.
Una unió entre filosofia i natura que porta a les persones a un estat de meditació. És això?
Sí, i succeeix de forma espontània. Podem arribar a classe, esvalotats, nerviosos o cansats, però al cap de pocs minuts de treballar amb les flors es fa el silenci i tothom està concentrat en el seu arranjament. És màgic. És l’energia de les flors!
I quins són els beneficis que aporta l’ikebana?
Coneixem millor el món vegetal, i així adquirim la capacitat d’observar l’entorn i el veiem amb uns altres ulls. Aprenem de les plantes i els arbres i a moure’ns al ritme de les estacions. D’altra banda la concentració i el gaudi ens aporten serenitat i alegria. I també hi ha la satisfacció de la pròpia obra creada, plena de bellesa i que dona alegria a la llar. S’ha de provar!
Per què vas decidir muntar una escola a les Franqueses?
Després de 20 anys d’anar a classes a Barcelona em va semblar que ja era hora de portar l’ikebana a comarques. Aviat farem 10 anyets! Tota una gesta en els temps que corren. I he de dir que n’he gaudit cada hora que hi he dedicat.
El nom de l’escola és Wabi-Sabi. Què significa?
Difícil de traduir! És un concepte filosòfic budista basat en les tres característiques de l’existència: res és perfecte, complet ni permanent. Wabi té a veure amb la bellesa, l’elegància rústica i Sabi vol dir alguna cosa que denota el pas del temps.
Wabi-sabi seria una determinada estètica. Per exemple, una flor que ha florit en una esquerda a l’asfalt. O una vella porta de fusta gastada per anys al sol, però que conserva aquella dignitat de les coses autèntiques.
Quins estils d’ikebana hi ha?
Hi ha els estils tradicionals, amb tot un ventall de variants, i els estils més moderns que varen néixer per adaptar-se al mode de viure contemporani. Tots ells segueixen les mateixes premisses bàsiques: natura, harmonia i bellesa per a la celebració de la vida.
És car crear un Ikebana?
Depèn de la quantitat i qualitat de material que empris. Hi ha estils que poden resultar cars per la quantitat d’elements diferents que porten, però únicament amb una flor i una fulla pots fer un ikebana. Un món a part són els recipients.
Què és allò que més es valora d’un ikebana?
L’harmonia del conjunt, que expressi la bellesa essencial de la flor, que celebri la vida. La tècnica no és el més important.
Has viatjat alguna vegada al Japó?
Doncs no, i ja se m’acaben les excuses. Està pendent perquè sempre he tingut clar que necessito fer-hi una estada d’un mes, com a mínim.
A part dels tallers que realitzes a la teva escola en fas en algun altre lloc?
A centres cívics, a espais culturals… i quan fem exposicions sempre es fan tallers per donar a conèixer aquest bonic art.
L’ikebana està valorat?
Quan es coneix es valora. Continua sent vist com una cosa una mica elitista, però no sé per què. Crec que les senyores tenim la sensació que és un “caprici” que no ens podem permetre. Hi ha tendència a potenciar més les disciplines físiques per davant de les espirituals. Però després de més de cinc-cents anys l’ikebana continua evolucionant. Mentre hi hagi flors, hi haurà ikebanes.
T’agradaria poder transmetre aquest art als infants i joves?
Oi, i tant! Ja ho faig i és molt agraït. A la canalla els encanten les flors i aprecien la seva bellesa de forma innata. És divertit veure que col·loquen totes les flors, no els en sobra ni una! Així que els seus ikebanes són molt alegres i acolorits. És digne de veure la cara de satisfacció que fan quan marxen amb el seu arranjament a les mans.
Tothom pot fer ikebanes?
Absolutament tothom. No necessites saber res per endavant. Simplement col·loques el material vegetal amb harmonia, que quedi bonic. I llavors ve el/la mestra i t’ensenya com fer-ho més bonic encara (rialles).