La Tintorera és un espai de cultura autogestionat per totes i tots els veïns que hi vulguin participar.
La Tintorera acaba de fer un any i la situació de pandèmia actual l’ha convertit, segurament, en l’entitat més activa del municipi. Una entitat que neix com ateneu popular i, com és sabut, la principal essència d’un ateneu és difondre cultura. La Núria Camp, la seva presidenta, presenta la Tintorera com “la culminació d’un projecte veïnal per crear un espai i omplir-lo amb tot allò que vulguem construir. És un projecte que feia anys que el poble necessitava, un espai on trobar-se, on somiar plegats, on debatre conjuntament, on compartir inquietuds, on consumir i generar cultura”.
L’entitat té els seus orígens el 12 de gener de 2020, quan es va celebrar la primera assemblea. El principal objectiu era designar una gestora provisional que iniciés el procés de creació de l’ateneu popular. Els voluntaris fundadors defineixen la Tintorera com “participació, cultura, art, feminisme, defensa dels drets socials i republicanisme”.
Per què la Tintorera?
En una de les primeres assemblees va sorgir la proposta del nom de la Tintorera. Aquest nom té el seu origen en l’existència de can Giralt, un edifici que data del 1886 i que, després de funcionar com a punt de distribució dels productes de les col·lectivitzacions alimentàries i agrícoles durant la guerra civil, es va convertir en una fàbrica de tints, l’actual Agroquímica del Vallès. Així aquest nom va ser l’escollit com un reflex reivindicatiu del patrimoni arquitectònic i de la memòria històrica del poble.
Néixer en temps de pandèmia, un repte o un fre?
Els inicis de l’ateneu es van veure molt influenciats per les restriccions de confinament social de la primavera de l’any passat. Aquesta situació, del tot inesperada, va bloquejar i endarrerir la inauguració del local i de les primeres activitats fins després de l’estiu. Coincidint amb el cap de setmana de festa major de Corró d’Avall, el 17 de setembre l’ateneu de la Tintorera es presentava a la societat i obria les portes. Això sí, una jornada de portes obertes amb cita prèvia i limitació d’aforament a deu persones.
Des del primer dia, els programes de missatgeria instantània es van convertir en el seu mitjà de difusió i publicitat per presentar les diferents propostes que s’organitzaven i convidar els seus seguidors a participar-ne. Però les limitacions que han aturat o posat fre a tantes activitats socials al municipi i arreu del país, van suposar un gran repte pels seus fundadors: “calia canviar la presencialitat dels actes, reinventar-nos i adaptar-los tècnicament per oferir totes les activitats en línia”. Us imagineu una sessió de DJ oberta a la xarxa, però on tots els participants estan connectats des de casa? Avui, probablement sí, però la Tintorera va haver de reinventar-se tot just començar.
La Tintorera ha nascut en ple temps de pandèmia i això es reflexa en la seva programació. Un seguit de propostes que compaginen la presencialitat, quan és possible, amb la participació lliure i oberta des del mòbil, la tablet o l’ordinador. D’aquesta manera, per exemple, queden cada diumenge al migdia per fer el vermut i parlar sobre racisme, mobilitat, ciència… Fruit d’aquestes trobades virtuals i de les inquietuds i necessitats que sorgeixen s’han proposat nous espais de debat per aprofundir en el tema.
En l’àmbit cultural, i de manera presencial, s’han fet exposicions, presentacions de llibres, concerts de petit format, sessions de música enllaunada… Tot obert a la xarxa i accessible via streaming o podcasting.
Des de l’ateneu es busca “que no hi hagi diferència entre públic i actrius/actors, perquè totes i tots aportem i fem el necessari per tal que l’activitat sigui atractiva i el resultat, exitós. Volem que la gent que tingui una idea, la proposi i la impulsi”. Tanmateix, també ofereixen el local a altres iniciatives sense ànim de lucre, ja sigui per a moviments reivindicatius o per a d’altres associacions que no disposen d’un espai propi.
Can Giralt, un somni
Des de l’Ateneu també s’està impulsant un moviment social per protegir l’edifici de can Giralt, evitant-ne l’enderrocament. La nau de can Giralt, un edifici d’uns 600 m2 i que passa gairebé desapercebuda, està situada en ple nucli urbà de Corró d’Avall, entre la carretera de Ribes i el carrer Sant Joaquim, a l’alçada de la carretera de Cànoves. Segons informació apareguda al llibre “Del somni republicà a la foscor de la dictadura”, d’Helena Saavedra, l’any 1936 l’alcalde Francesc Montserrat encarregà adaptar-lo per a mercat municipal. Se sap que durant la guerra civil es va utilitzar com a magatzem i punt de distribució de productes alimentaris i agrícoles. L’abril de 1939, les noves autoritats locals franquistes van desmantellar l’interior de l’edifici.
Actualment, aquesta edificació està plenament afectada pel pla urbanístic i concretament per les unitats d’actuació UA-21A UA-21B, una planificació que pretén connectar el carrer Sant Antoni amb la carretera de Cànoves i crear un eix cívic entre la plaça de l’Ajuntament i la plaça de l’Espolsada.
El moviment Salvem can Giralt veu compatible un nou plantejament que potenciï l’espai com a centre social, amb atractiu comercial i cultural. Per a la gestora de l’ateneu “el nostre somni: autogestionar l’edifici de Can Giralt, convertint-lo en l’Ateneu Popular la Tintorera”.
La seu social de l’ateneu és a la carretera de Ribes, 139 de Corró d’Avall. Podeu trobar connexions amb l’entitat a latintorera.cat, Instagram, Telegram, Twitter, Facebook, YouTube o via correu electrònic a ateneu@latintorera.cat