Amb l’inici del 2021, l’Orquestra Maravella ha tornat al municipi. I és que des de fa tres dècades és l’encarregada del Concert d’Any Nou. Fa setanta anys que es mou per damunt dels escenaris de tot Catalunya; de ben segur que l’heu escoltat en una o altra festa major. Però, què en sabem? Des de Garbuix aprofitem la seva visita per parlar amb en Miquel Comadevall, músic i representant de l’orquestra, qui ens fa un recorregut per la història i l’actualitat d’aquesta reconeguda formació.
Com neix l’Orquestra Maravella a Caldes de Malavella?
L’orquestra neix de la mà del mestre Lluís Ferrer i Puigdemont, del seu germà Josep Ferrer i Puigdemont i, del seu cosí Narcís Vendrell i Ferrer, amb l’afany d’oferir un nou concepte d’orquestra a les comarques de Girona.
D’on sorgeix el nom?
Sorgeix d’un l’acord entre els tres fundadors de l’orquestra. “Maravella” és una de les variants antigues de l’actual topònim de Caldes de Malavella.
Des del 1951 que trepitgeu escenaris. Ens podeu explicar alguna anècdota?
Al llarg de tants anys hem viscut moltes d’anècdotes. Us podríem explicar, per exemple, que l’any 1972 la Maravella va fer la seva primera gira per l’antiga Unió Soviètica sense haver-hi cap ambaixada, i no sabien si podrien tornar a casa o no… al final tot va anar bé.
Més recentment, a la població d’Arenys de Munt, estàvem tocant el ball de Festa Major a l’envelat quan, a causa del fort vent que bufava, el sostre de l’envelat es va anar enfonsant fins tocar el terra. Imagineu-vos les corredisses!
Aquest any passat, el 2020, ens varen proposar de realitzar una actuació a al programa Tot es mou, de TV3. La condició, arran de les restriccions per la Covid 19, era que únicament podíem actuar deu membres. I així ho vam haver de fer. Era la primera vegada, en els seixanta-nou anys de l’orquestra, que reduíem la formació.
Quants membres sou?
Actualment l’orquestra es composa de tretze músics i quatre cantants (dues veus femenines i dues masculines). A l’escenari som disset persones, però al darrere hi ha tot l’staff tècnic (tècnic de llums, tècnic de so, xofer…). En total som entre 23 i 25 persones.
Queda algun membre de l’orquestra original?
Malauradament, no en queda cap.
Quantes persones han passat per la Maravella al llarg de tots aquests anys?
Hi han passat moltes persones. La veritat és que mai els hem comptat, però crec que podríem omplir un poble. Penseu que, en moments puntuals, hem augmentat la quantitat de músics per poder sonar com a orquestra simfònica, per fer gravacions, per actuar en festivals, per a fer gires europees com a orquestra big band… Tot això a banda de la plantilla habitual.
Quan passeu de ser Orquestra Maravella a Orquestra Internacional Maravella?
L’orquestra Maravella va néixer amb l’esperit de ser diferent de les que existien aleshores. Als anys 50, a les contrades gironines, les cobles-orquestres erende gran vàlua. En Lluís Ferrer, però, tenia la idea de fer una orquestra-cobla, o sigui, reforçar més la part de la big band. Era l’època daurada de les orquestres americanes. Més enllà dels Pirineus, el nou producte va agradar molt. Tant és així que el treball va ser constant, amb llargues estades a França, Suïssa, Itàlia, Àustria, Alemanya, Bèlgica i l’antiga Unió Soviètica… Posteriorment també s’ha actuat a Hongria, Malta, Marroc… L’orquestra Maravella assoleix el nom d’orquestra internacional degut a les llargues gires per tot Europa.
Heu voltat molt per Europa, Àfrica i la Unió Soviètica. On us heu sentit més ben acollits?
A tot arreu, ja que el llenguatge de la música és internacional, però especialment a l’antiga Unió Soviètica, per la rebuda, per la cultura musical que tenen, i per l’originalitat que oferia una orquestra de les nostres característiques.
Teniu l’objectiu d’arribar als altres continents?
Si les circumstàncies ens ho permeten, ens agradaria seguir la tasca internacional, però actualment és complicat.
De tots els reconeixements que heu rebut, quin destaqueu?
Podem afirmar que un dels moments més emotius va ser rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, per la divulgació de la música catalana arreu del món. Recordem que en totes les sortides a l’estranger, sempre, d’una manera o d’una altra hem ofert música de casa nostra.
Hi ha algun requisit per formar part de la Maravella?
Sí, evidentment. Has d’estar molt ben preparat musicalment i ser polivalent, ja que tant podem interpretar una ària d’òpera amb les veus i instruments clàssics, com el darrer èxit de la música més actual. A més, cal saber treballar en equip i estar sempre disposat a donar el cent per cent dalt l’escenari.
Quines són les peces més sol·licitades?
Una de les peces del nostre repertori que ens demanen més és el Tribut a Queen, o el tema In the mood, de Glenn Miller, en format big band. Així com els temes a càrrec de la nostra secció de violins i mandolina. I una menció especial, al tema Nessun Dorma de l’òpera Turandot del mestre Puccini, del qual els cantants de l’orquestra en fan una verdadera creació.
Quan va ser la primera vegada que vau venir a les Franqueses?
No disposem de totes les actuacions que durant aquests setanta anys hem fet a les Franqueses. Enguany hem celebrat el trentè aniversari del concert d’any nou al municipi, però a part d’aquests concert també hem estat presents en moltes de les vostres festes majors. Per tant, podem dir que el vincle que tenim amb vosaltres ve de molt més enllà d’aquests darrers trenta anys.
Fa 30 anys que feu el concert d’any nou a les Franqueses. Us hi sentiu com a casa?
La veritat és que sí. Un públic com el que tenim el primer dia de l’any no el trobem a cada actuació. Us tenim molta estima i n’estem molt contents. Per a nosaltres és un nou repte cada any, i intentem superar-nos i tocar nous temes, perquè volem que marxeu satisfets.
És el poble que més vegades heu visitat?
No, en tenim d’altres on encara fa més anys que hi actuem. Per exemple: Sudanell (Segrià), 55 anys; Masllorenç, 54 anys; Guardiola de Font-Rubí (Penedès), 53 anys; Mollet del Vallès, 47 anys…
Teniu alguna anècdota d’aquests darrers 30 anys al poble?
Recordo l’actuació dels alumnes de l’Escola de Música de les Franqueses, amb qui vam compartir escenari, quan el concert de Cap d’Any es feia dins el pavelló municipal. Aleshores vam comprovar que el planter musical del Vallès estava en bones mans.
Com us ha afectat la pandèmia?
La pandèmia ens ha afectat, i ens està afectant molt encara. Els efectes de la pandèmia no ens deixen treballar tant com voldríem i com necessitem. Us recordo que som professionals de la cultura i com tothom sap, aquests és un dels sectors més afectats. No hem pogut fer tots els assajos que voldríem, les noves propostes de repertori i d’infraestructura han quedat al calaix… I malgrat l’anul·lació de contractes, moltes vegades innecessàriament, hem hagut de fer front a les despeses que requereix una orquestra de la nostra envergadura.
Aquest darrer any hem treballat un terç del que és habitual. Malgrat tot, considerem que tenim sort d’ajuntaments com el de les Franqueses, que resisteixen de manera valenta les programacions contractades, tot tenint cura de les mesures de seguretat que el govern exigeix per fer front a aquesta pandèmia.
També és important comentar que en les actuacions que hem fet aquest darrer any no s’ha produït cap contagi. Per tant, és molt d’agrair la feina realitzada pels organitzadors, els treballadors d’ajuntaments, els voluntaris, els professionals del sector i la bona predisposició del públic assistent. Per tant, podem dir que la cultura és segura.
Un propòsit pel nou any?
M’agradaria ser positiu, i estic segur que aquest malson acabarà aviat i podrem tornar a la desitjada normalitat. El propòsit és continuar treballant per a tot el públic que ens escolta i ens segueix, i fer pujar el nostre propi llistó.
I abans d’acomiadar-nos, voldríem donar les gràcies a la revista Garbuix, per deixar-nos apropar a tots vosaltres i així donar-vos l’oportunitat de conèixer un xic més les històries de la nostra Orquestra Internacional Maravella.