El famós líder espiritual de l’Índia, Bhagwan Shree Rajneesh, més conegut com a Osho (1931–1990) va fer en certa ocasió una reflexió sobre l’edat mental dels éssers humans. Ell observava que el gran objectiu de l’espècie humana és essencialment la perpetuació; per tant, la procreació. I observava que l’edat necessària per procrear en els éssers humans es situa sobre els 13 o 14 anys. A aquesta edat, gairebé tots els homes i gairebé totes les dones tenim fertilitat i capacitat de reproducció. És per això, segons deia Osho, que l’edat mental de la nostra espècie és aquesta.
Certament, tota l’evolució que necessita la nostra ment per poder perpetuar-se acaba a aquesta edat. Als 13 o 14 anys hem après a respirar, beure, menjar, relacionar-nos, flirtejar, copular i parir. A partir d’aquí, la ment dels humans no necessita cap més tipus d’evolució per desenvolupar aquestes funcions essencials. I per tant, segons Osho, és en aquest punt on la ment humana, en la immensa majoria de casos, deixa d’evolucionar, deixa d’anar més enllà, deixa d’explorar, perquè en termes de supervivència ja no és necessari.
De manera general, és difícil reconèixer en persones de 30, 40, 50, 60, 70 o 80 anys conductes mentals que no segueixin uns patrons similars als que regeixen la conducta d’un adolescent. En moltíssims casos, no sembla que hi hagi hagut una evolució notable des d’aquesta edat primerenca. Fent aquesta observació, sembla fàcil entendre perquè molts adults consumeixen televisió de manera compulsiva, perquè segueixen a líders que exhibeixen un discurs de nivell molt precari, perquè esclaten en emocions desfermades seguint els esports, perquè voten a polítics que prometen coses absolutament primitives i viscerals, perquè tenen amics i amigues cridaners i superficials…
L’art, la cultura, la ciència, la mort o el sentit de la vida són temes de conversa sistemàticament vetats en qualsevol conversa d’adults, ja sigui en una trobada amistosa, en un dinar familiar o en un sopar laboral. Als adults no ens està permès mostrar-nos com a adults. Ens està socialment prohibit. Vivim atrapats, atrapats en la infància. Per sempre. I no sabem veure la utilitat d’intentar sortir d’ella.