La interpretació que es fa en judicis, però també en molts mitjans de comunicació, de termes com “terrorisme”, “organització criminal”, “cop d’estat”, “sedició”, “inducció a la violència”, etcètera, és tan exagerada que és dubtós que se l’arribin a creure els mateixos que la formulen. I, evidentment, a cap altre país de la Unió Europea l’accepten als tribunals, com ha quedat demostrat repetidament.
Però, per molts empresonats, exiliats (quina vergonya per a la UE) i represaliats per motius polítics, també a Euskadi (esperpèntic cas d’Altsasu), Galícia (independentistes imputats per terrorisme) i Madrid (Dani Gallardo), que hi hagi, a la meseta no solen veure els problemes de casa seva, per grossos que siguin.
Poc després de la destitució fulminant d’alts càrrecs dels cossos armats per espiar el propi govern estatal, ves per on, arriba una imputació estranyíssima contra Pablo Iglesias, vice-president del mateix govern. Ara, la molt endarrerida renovació del Consell General del Poder Judicial podria tirar endavant. La picabaralla entre l’extrema dreta (que no només són partits polítics) i el govern de coalició, diguem-ne, progressista, ben segur que continuarà.
Tapeu-vos el nas, que ens arribarà la pudor de clavegueres…
Enric Serra
Assemblea Nacional Catalana a les Franqueses