Al llarg dels tres mesos de confinament moltes parelles han hagut de suspendre els seus casaments. Si fem cas a les dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, s’estima que al voltant de 25 parelles del nostre municipi hauran hagut d’aplaçar la seva unió.
I és que la gent se segueix casant. L’any 2018 es van celebrar 87 unions matrimonials a les Franqueses, el que equival a 4.40 casaments per cada mil habitants. Una ràtio que ha evolucionat de manera mot desigual al voltant dels darrers 30 anys. L’any en què en termes relatius hi va haver més casaments fou el 1999 (9,31 per cada mil habitants), i el que menys -l’any 1987- 3,80 unions. Unes xifres que evidentment estan influenciades per variables de tipus socioeconòmic així com per l’edat mitjana de la població.
La gent se segueix casant, sí, però cada vegada ho fa menys per l’església. Del total de matrimonis que van tenir lloc al nostre municipi l’any 2018, tan sols el 9 % ho van fer d’acord amb el ritus catòlic, un percentatge que no ha parat de disminuir al llarg de les darreres dècades. El primer matrimoni exclusivament civil es va celebrar l’any 1980, però fins l’any 2004 encara eren minoritaris, és a dir la majoria de les parelles “passaven per l’església”. D’aleshores ençà, la tendència no ha fet més que aguditzar-se i a hores d’ara les cerimònies exclusivament civils són la tònica. Des de fa uns anys, a més, existeix la possibilitat de casar-se d’acord amb altres ritus religiosos, com l’evangèlic o l’islàmic i de moment són 11 parelles les que s’han acollit a aquesta opció.
En canvi, allò que no varia és l’època en què la gent es casa. La majoria de parelles trien el final de la primavera, el principi d’estiu o bé les primeres setmanes de la tardor, per segellar la seva unió. I són ben poques les que opten per casar-se al gener o a l’agost, ja sigui per la meteorologia o per no coincidir en períodes de vacances. Al llarg de la darrera dècada, menys del 10 % de les parelles han escollit aquest període.