Aquesta setmana ens ha deixat en Manel Navarrete, veí de Marata i un dels pioners de la televisió local al nostre país. Recuperem aquesta entrevista que aparegué publicada a Garbuix l’any 2014.
Radiotècnic de vocació, en la seva joventut la inquietud per arreglar els aparells de ràdio que l’envoltaven, va introduir-lo en el que esdevindria una de les seves principals destreses. L’any 1980, li van demanar ajuda per col·laborar en un projecte agosarat. En uns anys en què només existien dos canal televisius –TVE1 i TVE2- un grup de cardedeuencs i ell mateix van donar el tret de sortida al que representava la primera televisió local independent d’arreu de l’estat espanyol, la Ràdio Televisió Cardedeu.
Com neix el seu interès per la televisió i la ràdio?
L’afició per la radiofreqüència com a mitjà de comunicació em ve, en gran part, per herència del meu pare. Ell, en Manel Navarrete i Padrós, era un entusiasta i bon tècnic de ràdios. Segons em va explicar, tenia una botiga de ràdios al carrer Casp número 12 i el dia en què es va inaugurar la EAJ1 -Ràdio Barcelona- va anar a la plaça Catalunya amb un receptor de galena i uns auriculars perquè la gent pogués escoltar l’emissió en directe de la ràdio més antiga d’Espanya.
Acabada la guerra, el pare fou contractat com cap tècnic de la botiga “Radio Piloto” que hi havia al carrer Esperança, de Granollers. En la meva joventut no vaig mostrar interès per l’electrònica fins després de la mort del meu pare, l’any 1957. En aquell moment jo era modelista al taller del Sr. Salvador Casanova i Grané, a Granollers, on feia models de fusta per la indústria de la foneria. Però les dificultats econòmiques de la família i la fascinació que tinc per la música -que escoltava a les nits a la ràdio- van esperonar-me per aprendre a reparar aquells aparells tal i com feia el meu pare. Amb l’ajut d’uns bons “amics” i tècnics vaig fer un curs accelerat d’electrònica bàsica aprofitant les hores nocturnes. Recordo que sovint la mare, en veure el llum de l’habitació, em deia “tanca el llibre i el llum, i a dormir; que demà no t’aguantaràs”; tenia tota la raó del món.
De mica en mica, vaig anar agafant coneixements i experiència en la transmissió com a radioaficionat i l’any 1963 vaig deixar el taller del Sr. Casanova per anar a treballar com a tècnic de ràdios i televisors amb en Salvador Sastre de Granollers. Una de les meves diversions d’aquella època era emetre música des de casa en FM com aficionat i comprovar que el senyal arribava a tot Granollers. Era divertidíssim.
Eren els seus inicis com a ràdioaficionat?
Sí, però més com a diversió que com a afició. Més endavant vaig registrar-me amb el distintiu EA3XS i, al principi feia contactes propers, però després el desig era contactar amb radioaficionats d’arreu del món. Per aconseguir-ho, amb un grup d’amics radiotècnics ens va interessar la idea d’utilitzar la lluna com a mirall per poder emetre més lluny. Poc després, però, l’arribada dels satèl·lits artificials va deixar aquesta idea aparcada perquè utilitzant els satèl·lits artificials s’obrien les possibilitats de contactar amb més llocs del planeta. Simplement havies d’escollir un satèl·lit, ajustar l’antena al seu pas i fer un seguiment de la seva òrbita. Com a fita puc dir que vaig ser un dels primers radioaficionats del país en aconseguir contactar amb els Estats Units o Canadà a través de satèl·lit.
I aviat va arribar el projecte de la Radiotelevisió Cardedeu (RTVC)
RTVC va fer la primera emissió, el 7 de juny de 1980, per comprovar les possibilitats tècniques i demostrar a la població que era factible. Es tractava de “sondejar l’ambient” abans de continuar amb el projecte. En aquells moments, els impulsors de RTVC eren conscients que solament RTVE podia emetre, a través de Televisió Espanyola (TVE), i que el Govern central no estava obert a l’aparició de cap mena d’emissora que no fos de titularitat pública, en especial els projectes privats catalans i estatals que s’estaven dissenyant.
Quina va ser la seva participació a la RTVC?
Vaig entrar en el projecte de RTVC a través d’en Joan Grífols. Amb en Joan ja ens coneixíem perquè ell portava la Ràdio Borrego de Cardedeu, i sovint em venia a veure per consultar-me dubtes tècnics. El dia que feien la primera emissió de televisió Cardedeu els va sorgir un problema amb l’emissió del so i en Grífols em va venir a buscar perquè els ajudés. Després d’aquell dia, vaig col·laborar en el seu projecte fins aconseguir muntar una emissora de televisió local.
Però el dia de la inauguració hi van haver seriosos problemes, no és cert?
Doncs sí, diguem-ho així… Just el dia abans de l’estrena, hi va haver una filtració que la Guàrdia Civil vindria a precintar-nos l’emissora. Jo havia estat treballant tota la nit per deixar l’equipament a punt i a les sis de la matinada ho tenia tot carregat al cotxe. Però a les 8 del matí rebo la trucada de la Celi Martí (companya de la RTVC), advertint-me que sobretot no fes res perquè Cardedeu estava vigilat. Després d’aquesta trucada, a l’hora de marxar no sabia massa què fer, però finalment vaig optar per anar-hi. Recordo que, just després de la benzinera, a l’entrada del poble ja hi havia un “agent del tricorni” a dreta i esquerra i, a l’alçada del Casal del Jubilat (primera seu de RTVC) hi havia tot de gent a fora. Vaig avançar com aquell qui res i llavors em va venir a trobar en Jordi Alexandri, un dels companys, per conduir-me fins al garatge de Tallers Morató a deixar-hi el cotxe carregat. Vam tornar a peu i en arribar al Casal del Jubilat, una comitiva em va venir a buscar perquè els mostrés les instal·lacions i l’equipament preparat. De primeres, en to mig de broma, els vaig advertir que no es pensessin que veurien un equipament com el de RTVE perquè la majoria dels aparells d’emissió eren fets meus… El cas és que, sabent que teníem moltes probabilitats de rebre aquella visita, els dies abans ja havia deixat muntat uns aparells autèntics per simular una emissora. Després dels interrogatoris tècnics, es va acabar desmuntant l’antena de proves que teníem a l’exterior de l’edifici i precintant els aparells d’aquell muntatge fictici. Uns dies després vam fer una emissió per informar que teníem l’emissora precintada i que no podíem emetre.
I finalment…?
Després de moltes negociacions a partir del setembre de 1981 s’aconseguí emetre d’una forma discreta i regular amb el consentiment de les autoritats de l’època. El març de 1982, Radiotelevisió Cardedeu (RTVC) inicia les emissions periòdiques. D’aquesta manera es convertí en el primer dels diversos projectes existents i esdevé la televisió local pionera de Catalunya i l’Estat.
En els anys en què vaig estar a la RTVC vaig aprendre el que era la televisió perquè vaig haver de fer de tot; l’únic que em vaig estalviar de fer és de presentador. Professionalment, a principis dels anys 70, vaig establir-me pel meu compte per muntar i vendre televisors o reparar-ne per a d’altres comerços.
I més endavant va acabar a TV Granollers?
L’experiència de Cardedeu i la feina feta en la recuperació de la ràdio de Granollers va servir-me perquè, l’any 1987 em contractessin per posar en funcionament i ser el responsable tècnic de Granollers TV.
Treballar a TV Granollers com a responsable tècnic, representava la culminació d’una trajectòria professional d’un vailet que, amb 13 anys es va veure forçat a treballar per ajudar la família i que, l’esforç i la constància, el van fer un bon tècnic com ho va ser el meu pare. Posteriorment, he pogut traspassar part dels meus coneixements tècnics fent de professor col·laborador de l’Escola Municipal del Treball de Granollers, on he treballat fins el 2004