L’ex-conseller de Salut ha encapçalat el projecte per dissenyar i produir, en un temps rècord, un prototip de respirador per a les UCIs de Catalunya.
Fa unes setmanes el Servei Català de la Salut va contactar amb el Dr. Manel Balcells, ex-conseller de Sanitat i veí de Llerona. Actualment és president del Consell Assessor del departament de Salut, director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores i comissionat de salut a l’institut tecnològic LEITAT. Davant la pandèmia del COVID-19 un dels principals reptes que es va plantejar fou la disponibilitat de respiradors per als malalts més crítics. Balcells va encapçalar una iniciativa per produir a casa nostra, i en un temps rècord, respiradors de campanya que poguessin ajudar a salvar la vida de molts malalts.
Expliqui’ns com sorgí la possibilitat de produir des de Catalunya els respiradors per a hospitals?
Tinc molt contacte amb el departament de Salut i CATSalut em contactà de forma urgent per preguntar si des del punt de vista de les noves tecnologies es podia fer algun respirador que fos fiable i que es pogués produir aquí.
En quines circumstàncies sorgeix la iniciativa?
En un moment en què es pensava que hi hauria una necessitat molt gran de llits per a malalts crítics. La corba creixia tant que semblava que no hi hauria prou equipaments per aquests pacients, però es van triplicar els llits d’UCI a Catalunya i no ha estat així. El COVID-19 és una malaltia bàsicament respiratòria que s’agreuja amb pneumònies molt severes, a vegades bilaterals, que necessiten ventilació mecànica assistida. És a dir, s’ha d’intubar al malalt i col·locar-li un respirador. Aquest es preveia que seria el coll d’ampolla, i ho ha estat en certa mesura, però no tan dramàticament com semblava, especialment abans que arribessin les mesures de confinament.
Com és aquest respirador?
D’entrada vam dissenyar un prototip, molt senzill, de campanya i bàsic, vinculat a la tecnologia d’impressió en 3D. Però finalment ha sortit un respirador bastant complert que pràcticament pot substituir un respirador convencional si aquest no està disponible.
Hi han participat multitud d’empreses. Moltes de la Zona Franca, que és on hi ha les impressores 3D, a més del Parc Taulí, el Consorci Sanitari de Terrassa i diversos experts.
No és d’un sol ús doncs?
Inicialment els respiradors eren d’un sol ús o per unes poques hores. Ara ja no és així. És un respirador que es pot utilitzar les vegades que calgui i serveix per tot un tractament dels pacients. Ha quedat en un entremig: no és un respirador bàsic però tampoc és un model estàndard, sofisticat i homologat com els que es compren als mercats internacionals.
Quina és doncs l’aportació a la lluita contra la pandèmia?
Permet donar una resposta a una emergència de forma immediata. A qualsevol lloc del món que 
tinguin impressores 3D, poden fer el seu respirador. Només cal imprimir les peces, acoblar-les i completar-ho amb els plànols d’electrònica i els sensors que es necessiten.
Hi ha hagut altres països interessats?
Sí, a Equador, Bolívia, Brasil, Emigrats Àrabs, Marroc, EUA i el Regne Unit volen saber com fer la transferència de coneixement.
Quants se n’han produït?
Se n’han produït 400 perquè sembla ser que no hi ha més necessitat. Si en calen més, en farem més.
Entenc que no s’està produint? Ja no és necessari?
S’estan produint els que ens ha demanat el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i segurament serà una producció limitada, perquè ara hi ha una ocupació dels llits crítics del 78-80%. No hi ha plena ocupació i per tant, si no calen, millor. Els que s’han produït en excedent, el més probable és que el Fons Català de Cooperació els doni a països en vies de desenvolupament.
I quin és el cost de cadascun?
Entre 5.000 i 6.000 euros.
Molta gent ha col·laborat en la gestió d’aquesta crisi: empreses, particulars, voluntaris…
En un moment d’emergència nacional a Catalunya aflora el millor i pitjor de la societat. El millor és la solidaritat i aquesta xarxa d’ajut mutu. La gent és capaç de sumar esforços i dedicar-hi temps i recursos i que no hi hagi ni nits ni dies. També surt el pitjor: aquells que volen fer negoci amb la desgràcia dels demés, els estafadors, els especuladors, els que venen material no homologat…
I també han aflorat deficiències.
S’ha vist que hi ha unes mancances estructurals en el sector social que venen de fa molts anys i que no poden continuar. També s’ha evidenciat que la telemedicina, l’atenció no presencial i l’atenció a domicili tenen un gran camí a recórrer i que cal aprofitar. I hem après que hem de tenir uns fons de reserva de material i disposar d’empreses pròpies que ens evitin dependre de tercers països en un moment en què es tanquen les fronteres. Estem pendents que la Xina ens enviï mascaretes. No hi ha empreses tèxtils a Catalunya que les puguin fer? Aquest és un debat que s’ha de tenir.
La reacció de la gent també ha estat millorable?
A mi m’ha sorprès positivament. Crec que la ciutadania, excepte alguna excepció, s’està comportant molt bé. Però crec que hi ha hagut unes polítiques molt erràtiques: per exemple amb el tema del confinament més estricte que s’ha reclamat des de Catalunya i que no s’ha fet. O amb els tests que s’han reclamat insistentment, o la recentralització de compres….
Quina autocrítica podem fer a Catalunya?
El tema de la gestió dels sectors més vulnerables ha arribat tard i malament.
Què transmetria als nostres sanitaris?
Un agraïment infinit a tots per l’esforç. La resposta dels professionals i dels serveis sanitaris i essencials ha estat impecable. Els hospitals i l’atenció primària ens han salvat. Però no ens podem quedar només en un aplaudiment. El paper dels sanitaris s’ha de posar en valor. Han d’estar més ben considerats i mereixen uns sous més adequats i més capacitat per prendre decisions. El talent s’ha de quedar aquí.