Veïns i veïnes de les Franqueses ens responen aquesta pregunta
Avorrits, espantats, treballant, malalts, planificant, jugant, esperant, desesperant… Els veïns i veïnes de les Franqueses vivim un moment històric. Setmanes de confinament forçós que ens han portat a experimentar una situació que mai haguéssim imaginat que ens tocaria viure. Tots tancats… o no! Tots enfrontant-nos a un repte col·lectiu que marcarà el nostre futur. Tots disposats a lluitar contra la malaltia des de les nostres pròpies circumstàncies. Unes circumstàncies molt més diverses del que puguem imaginar. Com enfronta el confinament un funcionari de presons? I una caixera de supermercat? I l’alcalde? Tots ells ens ho expliquen amb les seves pròpies paraules.
Assumpta Gallifa de Llerona, cosidora de mascaretes
Visc aquesta crisi a diferents nivells: família, feina, ajuda i futur, amb preocupació i pena per tota la situació humana mundial. Però sé que tirarem endavant.
Patrícia Gómez de Corró d’Avall, autònoma de DDulce, Dulces Detalles
Confinada a casa, intentant estudiar on-line per millorar el meu negoci, i tenint cura de la meva filla de 3 anys. Jo no puc fer teletreball, perquè la meva feina està a l’obrador, però a casa practico moltes receptes.
Sílvia Franco de Bellavista , tècnica en cures auxiliars d’infermeria
Cada dia es viu des de l’emoció. Tot el que està passant és intens. Sents impotència per no tenir el material adequat, tristesa pels pacients que s’emporta aquesta malaltia, per la solitud de tots ells, per les pors dels meus companys, i alegria infinita per cada persona que ho supera.
Javier de les Franqueses, treballador de presons
A presons la situació ha provocat una tensió que encara persisteix, dificultant encara més la nostra tasca diària. La manca de mitjans de protecció que hem patit ha estat atenuada per aportacions de xarxes solidàries com la del nostre municipi, a les quals estem molt agraïts.
Francesc Colomé de Corró d’Avall, alcalde de les Franqueses
Connectat les 24h, aquesta seria la paraula que ho defineix. Connectat amb l’Ajuntament, teletreballant. Connectat seguint el dia a dia de les Franqueses, la comarca i el país. Connectat amb el ciutadà via xarxes, telèfon, web o email. I sobretot connectat amb la família.
Mn. Sergi Gonzàlez, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Corró d’Avall
Visc la situació actual atenent als més vulnerables del nostre poble, vivint d’una manera més íntima la Setmana Santa, trist pels que marxen sense comiat, i preocupat per la crisi econòmica que vindrà. Però visc amb molta serenor i confiança en que Déu sempre ens ajudarà.
Anna Guilella de Llerona, caixera en un supermercat
És un cúmul de sensacions i sentiments. Satisfacció per poder estar al servei del client. Impotència i cansament acumulat per estar al 100% durant tota la jornada laboral. Hem d’estar recordant mil i una vegades que cal mantenir les distàncies de seguretat, perquè sembla mentida, però no hi estem gens acostumats.
Fe Fernández de Corró d’Avall, l’Espolsada llibres
Amb resignació, responsabilitat social i repensant com sobreviurem quan puguem tornar a obrir. Per sort tenim iniciatives que ens estan ajudant a tenir liquiditat, com les Llibreries Obertes o Libelista, i la solidaritat dels nostres clients.
Ana Tarín de Corró d’Avall, mestra
Gaudint de la família i dels petits moments. Intentant compaginar l’atenció als meus fills i alhora donant resposta al repte que el món educatiu està vivint. Hiperconnectada 24h/7 dies la setmana per intentar arribar al 100% de l’alumnat i acompanyar-lo emocionalment i en tot allò que necessitin.
Maribel Rodríguez, paradista del mercat de Corró d’Avall
La situació excepcional ha capgirat la forma de vendre al mercat. A l’inici va ser un caos, però hem aconseguit entregar comandes a molts dels pobles de la comarca, tot i que és complicat i ens suposa un gran esforç. Volem agrair la confiança als nostres clients i a l’Ajuntament municipal.
Josep Brunés de Corró d’Avall, persona gran que viu sola
Fent les feines de la casa i parlant amb les filles i els petitons per videoconferència… i així van passant els dies. Les filles em porten el que em fa falta i jo no surto per res, però a les 20h surto a aplaudir, faig de DJ, poso música i m’ho passo bé.
Neshua Puig de Llerona, 14 anys
Per a gairebé totes les adolescents, l’amistat és una part molt important de la nostra vida i durant el confinament no ho és menys. Ens necessitem les unes a les altres, però no només a les amigues; a la família també…les cosines, les tietes i sobretot les àvies.
Júlia Ribell de Llerona, 10 anys
A vegades em canso d’estar a casa. Hem fet un horari, però no sempre el segueixo. Al matí estudio fins les 12:00, fem les tasques des del Google Classroom. Alguna tarda faig classe de música per videoconferència. En el temps lliure acostumo a fer manualitats, dibuixar i jugar a videojocs. Amb els amics ens veiem per videoconferència.
Jordi Parera i Maria Manau de Corró d’Amunt, parella
Dualitat. La Maria, docent, amb confinament total i un gran repte: fer classes de teatre telemàticament. Jo, assessor d’empreses, treballo al despatx als matins i, a les tardes, des de casa; un drama: burocràcia, inconcreció legislativa, incertesa econòmica… un còctel explosiu.
L’única cosa positiva és que podem fer més vida en comú.
Meritxell Edo de Corró d’Avall, família nombrosa
Hem intentat afrontar-ho amb el màxim d’optimisme i gaudir del temps que passem junts, malgrat que el teletreball i la feina de casa, a vegades se’ns fa una muntanya. Les nostres filles (6, 4 i gairebé 2 anys) tenen necessitats diferents, però es distreuen força. Sempre que podem fem activitats i omplim la casa de manualitats.
Magda Pérez de Llerona, cultiu ecològic
El confinament a una masia comença ben d’hora. Surts per cavar, surts per regar, surts per cuidar els animals. Estàs tancat encara que pots sortir. Afortunats pel privilegi de l’entorn i preocupats alhora. Demà tornarem com si no hagués canviat res, quan tot està canviant.
Gaspar Majnovsky de Corró d’Avall, família de viatge a Argentina en iniciar-se el confinament
Quan havíem d’agafar l’avió per tornar a casa, van començar a cancel·lar vols. Vam sentir molta incertesa. Ens va sorprendre molt l’alarma social que es vivia en els aeroports gairebé buits: gent amb guants, mascaretes i dosificant el gel d’alcohol. Però per fi vam arribar a casa, amb la sensació d’arribar a un lloc diferent.