Un segle de solidaritat a Corró d’Amunt

La Germandat de Corró d’Amunt va sorgir arran de la gran epidèmia de grip de l’any 1918.

L’any 1918, quan encara no havia acabat la Primera Guerra Mundial, una gran epidèmia de grip es va estendre arreu del món. S’estima que van morir entre 50 i 100 milions de persones i famílies senceres afrontaren greus dificultats per tirar endavant. Catalunya no en va quedar al marge i davant d’aquesta situació foren diverses les poblacions on els veïns es van organitzar per prestar-se ajuda mútua. Aquest fou el cas de Corró d’Amunt, on l’any 1919, nasqué el Montepio de Sant Cosme i Sant Damià, una entitat que sobrevisqué durant més de quaranta anys. Ara, l’Associació de Veïns vol recuperar aquest passat i prepara un documental que inclourà el testimoni d’alguns dels veïns més grans del poble.

Durant dècades els veïns de Corró d’Amunt han celebrat la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià. Són els anomenats “Sants Metges”, venerats al llarg dels segles per les seves capacitats sanadores. La commemoració d’aquesta festa a Corró d’Amunt té, no obstant, un origen molt més proper. Un origen que encara podem resseguir gràcies al testimoni d’alguns dels veïns i veïnes del municipi i que ens trasllada a les dificultats que va travessar la població un segle enrere.

Endinsar-se en aquest capítol de la història de Corró d’Amunt és allò que ha unit a la Cristina Jiménez, la Rosa Boté i la Clàudia Clavell. A redós de l’Associació de Veïns del poble han iniciat una investigació històrica per conèixer els motius que van portar, no només a l’aparició d’aquesta celebració, sinó a la creació de l’anomenada “Germandat de Corró d’Amunt”. Una recerca que han dut a terme amb la col·laboració d’alguns dels veïns de més edat del municipi i del rector de la parròquia de Sant Mamet, Mn. Josep Cardús, que els ha cedit important documentació. Ara totes tres expliquen amb passió algunes de les seves troballes:

“Cap als anys 1917 i 1918 es va estendre una malaltia que es va conèixer com ‘l’epidèmia de moda’ o la “grip espanyola’ i el nombre de morts i de malalts va augmentar de manera molt notable. Aquí, com a d’altres zones agrícoles, van veure que faltaven mans al camp i per això van crear el que aleshores es va anomenar el Montepio de Sant Cosme i Sant Damià. Era una societat en la que només s’hi podien afiliar els homes i on tot estava molt ben organitzat. Tots els membres hi feien unes contribucions periòdiques i si algun dels seus membres queia malalt, aleshores rebia una quantitat per compensar-lo.”

Hom podria pensar que es va tractar d’una primera forma de seguretat social en un moment en què la necessitat era imperiosa, però en aquest cas la solidaritat anà una mica més enllà. Molts dels avis que han entrevistat les nostres protagonistes recorden que quan algú es posava malalt, els membres del Montepio es repartien les tasques per anar-li a donar un cop de mà, i fins i tot si n’hi havia algun que moria eren els companys els qui el vetllaven i el portaven fins al cementiri. Els vincles entre molts d’ells foren intensos, de manera que el Montepio passà a anomenar-se, poc abans de la guerra, “Germandat de Corró d’Amunt” i els seus membres es referien els uns als altres com a “germans”.

La germandat esdevingué ràpidament una de les principals institucions del municipi, tal i com ho demostra que, tot just crear-se, ja s’hi van afiliar pràcticament la meitat de les 70 famílies que en aquell moment constituïen el poble. Una institució que funcionava sense tenir ningú a sou, a excepció de “l’andador”, la persona que s’encarregava d’anar a cobrar les aportacions de les diferents masies.

L’èxit que tingué la iniciativa  es demostra també en què l’any 1919 s’instaurà una festivitat per commemorar la diada de Sant Cosme i Sant Damià. Una diada, que en els seus inicis es celebrava invariablement el dia 26 de setembre i que es convertí en un dels principals actes socials al llarg de l’any: “El poble tenia la festa major d’estiu i la festa de Sant Cosme i Sant Damià, que era la festa major d’hivern. Es feien diversos balls, venien algunes de les orquestres més importants de la comarca i qui obria els balls eren els ‘germans’. Les dones, per la seva banda, quedaven excloses de les reunions de la germandat però en la festivitat sí que hi participaven. Algunes encara recorden la processó al voltant de l’església, que encapçalaven els homes tot portant un pendó.” La germandat en alguns moments  també va fer aportacions destacades a la parròquia del poble, tal com ho demostra el fet que va ser amb diners de l’entitat que es va comprar la campana de l’església o que es va adquirir cera destinada al culte.

La germandat, però, també va passar per moments difícils. Òbviament al llarg de la Guerra Civil i dels anys posteriors quan els veïns van haver de demanar permís “a la autoridad competente” per poder tornar-se a reunir. O cap a mitjans dels anys seixanta, quan van començar a instaurar-se els primers sistemes públics de protecció social i les aportacions començaren a decaure. Tot plegat va portar a la Germandat a desaparèixer al voltant de l’any 1964.

D’aquella iniciativa, però, en va quedar la festa de Sant Cosme i de Sant Damià que, tot i que amb moltes variacions, segueix celebrant-se avui dia. I sobretot en van quedar molts records entre els avis de Corró d’Amunt. Uns records que la Rosa, la Cristina i la Clàudia ja han començat a recollir i que volen que doni lloc a un reportatge que permeti conservar aquest bagatge per a les properes generacions. Un bagatge que ens remet a una època on la misèria es combatia amb solidaritat i germanor entre els veïns. Uns valors que avui en dia no sempre són fàcils de trobar.