Kremser, nascuda a Alemanya, d’avis bolivians i crescuda a Sao Paulo ha viscut en moltes cases, en moltes ciutats, en molts països, que l’han portada a escriure un llibre que no podreu deixar de llegir, una memòria personal, un testimoni del desarrelament, del sentiment de pertinença i del que vol dir una família. Si aquest carrer fos meu és també un mapa de cases, de llocs, d’indrets que Kremser estima, les passejades per Sao Paulo, els terres, les voreres, els arbres, les olors m’hi han fet viatjar, m’ha fet sentir que era a prop d’ella, de la trencadissa que li va suposar haver-ne de marxar i de les coses boniques que li esperaven a Barcelona i Nova York. Llegir aquest llibre és com passejar de la mà de l’autora.
“És com si els venedors de gelats dels dos hemisferis formessin el parèntesi on viu el record d’un temps que, ple de contrastos en mons incompatibles, serà per sempre un de sol: la infantesa amb la seva dolça ignorància.”
La mirada de Kremser sobre Barcelona, la caixa forta de la terrassa, la postal d’Alemanya que arriba anys més tard però en un moment clau, les plantes del pis de Nova York, les beques literàries, les mudances, les maletes i sobretot saber que casa, pot ser qualsevol lloc, que no té res a veure amb l’indret on has nascut sinó amb el lloc on fas vincle. Casa pot ser un espai temporal, de cap de setmana, d’uns mesos o casa pot ser un lloc on has viscut molts anys i els records que en queden. De cases en sabia molt la Ginzburg, la seva literatura n’és plena i la de la Kremser també, casa és una llum, una ombra, una sensació difícilment descriptible, però Stefanie Kremser ho fa de manera tan bonica que no voldreu deixar de llegir-la.
Un exercici literari per entendre la identitat, la migració i els moviments vitals.
“Tenir un lloc al món és això, vaig pensar: pertànyer al cicle de la vida, l’amor, la creació i la mort. És això.”
Traduïda per Marina Bornas
Edita Edicions de 1984 en català i Entreambos en castellà
Fe Fernández i Villaret
L’Espolsada Llibres